TrashTale: Savage Life

Xavi:

- On puc trobar aquest Sayago?

- El sol ja es pon. Aquesta nit el coneixerà, segurament...- Responguè en Montes, amb una llarga riallada.

Locúss mirà enrera, veient com la zona d'"El Moco" s'allunyava, i amb ella, la fortor.

Ja al campament, Largo passà de llarg diferents barracons, en direcció est. Finalment, aparcà el lliscador just al principi del què s'intuïa com una zona semi-abandonada de petites construccions de color verd. El sargent no veia a ningú.

-Dormireu aquí, Locúss. Hi ha altres barracons, tots plens, però no en trobarà cap de millor per a un nord-americà. Busqui una llitera que estigui buida. Ah, i, si uns voleu eixugar la resta de vòmits secs que dueu per tot l'uniforme, a unes passes més enllà hi trobareu diferents pous d'aigua potable...

-Gràcies, però, on són tots?

- No es preocupi. No està sol. No està gens sol.

I amb la seva gràcia habitual, Largo escúpí al terra amb un somriure mofeta, fent adèu amb la mà per tot seguit desaparèixer rera una boira de pols que enlairà amb la propulsió del lliscador.

-Maleït fill de puta - diguè en Locúss, gratant-se el ulls.

El barracó on l'havien dut era una estructura rectangular, construït totalment amb fusta, però que ja deuria tenir un munt d'anys i haver suportat moltes tormentes: molts dels seus llistons estaven totalment podrits. Quan va obrir la porta, que grinyolà estrepitosament al seu impuls, ho trobà tot a les fosques. Palpà la paret i trobà un interruptor. Es van encendre una fila de bombetes de baixa potència al llarg de l'edifici.

No hi havia ningú.

Una renglera de lliteres s'estenia a una banda i a una altra.Avançà fins que va trobar aquella que semblava buida, al final del barracó. Just al seu costat, una finestra donava a l'exterior, totalment a les fosques. Tot era silenci.

Es va treure la jaqueta i la camisa, que, tal i com li havia fet notar en Largo, no tan sols estaven tacades dels seus pròpis fàstics, sinó que també oloraven. Demà em rentaré, pensà. S'estirà a la llitera, absolutament rendit: necessitava descansar, ordenar les idees. Aclucà el ulls i de seguida s'adormí.
***
Un fort impacte als genitals despertà Locúss del seu son. Mentre es retorçava de dolor i veia llums per tot arreu, sentí una veu que l'insultava a crits descomunals:

-Eh, t-tu, ferò gi das fensat, malfarit!

I un nou cop de puny li enfonsà el nas cara endins.

- Ill de futa, iangui de ferda! A-aguesta es la mefa i-itera!

Locúss va poder obrir els ulls mentre notava com li rajava la sang del nas i el dolor provinent dels testicles li pujava cap a l'estòmac, provocant-li noves arcades.

- Això, m-malfarit, ada fomita obre la mefa i-iitera, cafronàs!

Locúss aixecà el cap i veiè un èsser amb la cara deforme, sense llavi inferior i la llengua que li queia com un gos, que es disposava a estavellar un tros de viga sobre el seu cap.

- Para, Juanito!!!

L'ésser deforme, entre crits guturals i moviments salvatges, fou retingut per un home baixet que li prenguè la viga amb un gest ràpid.

- He dit que paris!!!

Tot seguit, aquell home que havia intentat gairebé assassinar-lo, marxà de la vista de Loccús. L'home baixet que el salvà d'aquell atac apropà la seva cara a la del sargent:

- Escolta, imbècil, ja ens han dit que has de dormir per aquí, però una cosa és que haguem de suportar la teva ferum i una altra que prenguis la llitera a un de nosaltres. Avui dormiràs fora, demà ja trobarem una solució. De totes maneres, benvingut, Locas.

-Loc...Locúss...- va intentar rectificar mentre s'aixecava, absolutament adolorit i marejat.

-Això, Locúss. I jo Carlos Sayago. - va dir-li estrenyent-li la mà. Després es va treure un rellotge de butxaca i, fregant-se el bigoti espès, continuà: - Han d'estar a punt d'arribar.Vaig a tranquilitzar el Juanito. Es posa molt nerviós si li toquen les seves coses, ja ho has vist. Mentrestant, vès a rentar-te una mica, abans no arribin els altres.

En Sayago sortí davant seu, i en aquell instant, Locúss va poder veure l'esquena d'aquell home: un enorme bony sobresortia de la camisa, mentre que
al clatell li creixien unes membranes de carn flàccida que gairebé li arribaven als colzes.