David:
Tot i que en Locúss ja estava prou acostumat a veure aquestes escenes en les seves missions i, fins i tot, a protagonitzar-les com a botxí, no es va poder estar de fer a la Mestressa Espasa un comentari punyent.
-Veig que els teus homes han après amb rapidesa l’ús de la crueltat que li atorgues a la meva gent.
La Mestressa li dispensà una mirada freda, de menyspreu.
-Ja les tenen aquestes coses, les guerres. Ens ho vau ensenyar molt bé, com tractar els presoners per a encoratjar les nostres hosts.
Largo Montes s’acostà cap a la Mestressa qui, mentre parlava amb Locúss, li havia fet un gest.
-Largo, saluda al nostre convidat, el sergent Locúss. Sembla que dubta sobre entrar a formar part dins la nostra organització revolucionària.
Largo va dirigir-li un somriure mefistofèlic, ensenyant les poques dents corcades i esgrogueïdes que en aquell moment mastegaven una fastigosa bola de tabac. Fent un gest amb els llavis n’escopí una bona quantitat a terra, prop de les botes de Locúss, per després fregar-se amb el palmell de la mà la barba de quinze dies. Va esclafir a riure.
-No tenim prous diners com permetre’ns un mercenari, senyora.
-Estic mirant d’esbrinar si es tracta més aviat d’un idealista, prou estúpid com per ajudar-nos-respongué la Mestressa amb sorna.
Locúss es posà tens. Allò que se li riguessin a la cara l’enfurismava, però d’altra banda pensava que aquella gent tenia raó, que la rancúnia acumulada durant tants anys de guerres, matances i injustícies contra els seus feia que es comportessin amb crueltat, no només a l’hora de matar a l’enemic. Però s’adonà que tot allò el feria molt més que el pitjor punyal encastat entre les seves vèrtebres.
-Ja n’hi ha prou. Jo també sóc un home de guerra, no necessito més judicis de valor. Només que em doneu una arma i em digueu la meva missió. No cal firmar cap contracte, quan sàpiga com marxar ho faré. Mentrestant no us anirà malament un home experimentat per a la vostra revolta, sigui menyspreable o no.
Largo tornà a escopir.
-Així m’agrada. Senyora, aquest paio és un malnascut, però un malnascut que ens anirà de conya.
-Molt bé, doncs. Emporta-te’l i ensenya-li el campament. Ah, ensenya-li també la “zona prohibida”.
A Largo no li va agradar gens l'ordre, entonant un "sí, senyora" mastegat amb poca convicció.
Una història escrita a vuit mans per els components de Trashmovies. No hi ha una història prefixada, cadascú pot canviar la història tant com vulgui i crear els personatges que vulgui. Creat per: Anselm Solsona, David Madueño, Marc Zulet i Xavier Salumeau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada