Xavi:
-D'acord - responguè Locúss.
Roberto Sayago acompanyà al sargent en direcció als barracons de l'exèrcit. En un d'ells, aparentment com els altres, el va fer entrar. Dins del barracó, sense ni una sola llitera, cinc soldats armats fins a les dents saludaren amb un cop de cap a Sayago i el seu acompanyant. Seguidament, un d'ells fèu dos cops al terra, tres, i dos cops més amb la cama esquerra. S'apartà uns metres i tot seguit, del terra, s'obrí una petita porta.
- Segueixi'm.
Locúss, rera Roberto Sayago, s'endinsà per aquell soterrani d'escales primes de pedra humida. L'estreta paret estava il·luminada per petits fluorescents.
- Aquest és el nostre centre d'intel·ligència. Evidentment l'hem hagut de camuflar sota terra degut als rumors d'un possible atac massiu Kraó al nostre poble resistent. Tan sols fa un mes que ens hem traslladat aquí, i encara no ens hem acostumat massa a aquesta merda d'humitat.
Locúss no va dir res. Tan sols observava estranyat aquella rudimentaria construcció, que li recordava vagament al què havia llegit als llibres de text d'història del seu país: a la guerra de Vietnam, els grocs construïren habitatges i trampes subterrànees que ells mateixos anomenaven "caus de rates".
Finalment s'acabaren les escales i dos passadissos dividien el camí.
-Primer anirem a la sala de control. Després, que "sin duda alguna le encantará", li mostraré la cambra de construcció d'armes.- diguè Sayago, somrient.
Una història escrita a vuit mans per els components de Trashmovies. No hi ha una història prefixada, cadascú pot canviar la història tant com vulgui i crear els personatges que vulgui. Creat per: Anselm Solsona, David Madueño, Marc Zulet i Xavier Salumeau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada