La Zona Prohibida

Marc:

En Largo es girà amb un cop de taló i començà a caminar sense dir res. En Locúss el seguí. Creuaren el gran pati on s'havia esdevingut l'eliminació i on abans havien estat entrenant amb l'espasa els soldats de l'exèrcit. El sol queia sense compassió damunt aquella esplanada mig coberta de sorra i de llambordes que dibuixàven un cercle des del centre cap a l'exterior. Al vell mig les pedres estaven tenyides d'un color granat intens, probablement de la sang acumulada durant anys d'eliminacions. Al creuar aquell punt en Largo esgrimí un lleu somriure i escopí part del tabac que encara tenia a la boca.

- D'aquest lloc en diem "La Guindilla", no només pel color de les pedres, també és un lloc de sabor intens, ja m'entén... -ensumà sorollosament amunt i preparà un gargall que deixà anar en perfecta paràbola just al damunt de la pedra central del pati.

En Locúss impassible i gens impressionat per l'actitud de Largo Montes ni s'immutà.

-Ara el portaré directament a la zona prohibida, no l'enganyaré, no em fa cap gràcia anar-hi i com menys temps estiguem per allà millor. La resta del campament ja el pot veure més o menys, el barracots dels meus homes allà, el búnker d'investigació i intel·ligència, ja coneix el palauet de la "Jefa" allà baix, la torre dels oficials, els angàrs dels transports estàn allà darrera, en fi vosté és militar, ja sap com s'organitzen aquests llocs...

-Si, ja ho he vist abans quan he arribat amb en Santafé... no està mal planificat el lloc i sembla que les muralles protectores són resistents, però que és això de la zona prohibida.

-No s'avanci als esdeveniments, ara ho veurà acompanyim, agafarem un lliscador.

Els dos pujaren a l'aparell i començàren a creuar la jungla de nou a una velocitat que desdibuixava el arbres que creuàven. Després d'uns minuts en Largo parà de cop. D'una de les butxaques del cinturó traié un mocador vermell que es lligà, tapant-se el nas i la boca. En Locúss esperava que el seu acompanyant li dongués alguna explicació o un mocador per ell, en comptes d'això en Largo li deixà anar:

-És necessari per entrar a la zona -assenyalant el mocador-, i ho sento, però no he pensat en vostè, no porto cap més filtrador... No pateixi no és mortal, però serà desagradable la olor, ha ha ha -rigué el sotscomandant en un clar gest de provocació-.

Els dos baixàren de l'aparell i caminàren entre lianes i arbres com els que ja coneixia en Locúss, lilosos i coberts de molses extranyes. De cop es començà a sentir una olor nauseabunda, en Locúss parà de caminar en sec una arcada el doblegà per la meitat obligant-lo a vomitar arran d'un arbust. L'oficial espanyol es girà i rigué de nou sorollosament.

-Ha, ha, ha, tranquil gringo, és normal! quan ja no tingui res a l'estómac ja no vomitarà més. I no pateixi ja gairebé hem arribat.

Caminaren una metres més i en Largo Montes s'aturà davant del què semblava un barranc. En Locúss hi arribà encara eixugant-se les restes de vòmit.

-Això és "El Moco".

Davant els ulls d'en Locúss s'obria un cràter inmens, potser tenia un kilòmetre de diàmetre i la fondaria debia arribar als cinc-cents metres. Al vell mig una massa orgànica entre lila, vermella i verda amb forma de calçot gegantí estava enclastada a terra. "El Moco" semblava orgànic, però debia tenir una estructura interna que el mantenia ferm. D'ell en supuraven líquids viscosos i les olors fètides i pútrides que havien provocat el malestar al sergent.

-El punt de l'impacte, d'aquí venen els Kraons, em sembla que ni ells mateixos poden suportar aquest lloc. Acostar-se massa a El Moco durant massa temps pot provocar mutacions com les que ha vist abans en el seu encontre amb l'osanda, desprén unes radiacions extranyes... Intentem fer-hi operacions llampec per robar tecnologia però cada vegada i perdem massa homes. Des de intel·ligència diuen que seria crucial controlar aquest lloc. En fi marxem d'aquí, no m'agradaria convertir-me en un "cambiado".

-Un "cambiado"? -mussità en Locuss intentant controlar la vomitera

-No en coneix cap encara, oi? demani-li a en Sayago que n'hi presenti algún. S'hi fa bastant amb ells... són curiosos. Van passar massa temps en aquesta zona...

Ràpidament giraren cua i prenguéren el lliscador en direcció al campament.