Mentrestant, Eriberto Mandalupe reflexionava fumant la seva pipa amb el pellam despenjat del seu cap damunt un turó. Havia rebut un comunicat del seu espieta Carlos Sayago informant que el tal Locúss havia pres el lideratge de l´exèrcit de l´espasa i estava decidit a assestar un atac definitiu a la fortalesa kraonica.
- Definitivament -va pensar- aquest home ha perdut la raó... atacar Ketah amb una guarnició de 200 homes és la bogeria més gran que he sentit mai. Si els kraons detecten la seva presència activaran el camp de detonadors de pressió que envolcalla la falda del volcà i moriran sense tan sols haver lluitat.
El cel començava a cobrir-se de núvols d'una tonalitat metàl·lica. A la fí Mandalupe es a incorporar. Sabia què havia de fer. Calia parlar amb Roberto Sayago; aquell home a qui considerava el traïdor més gran a la noble causa de l'exèrcit de l'espasa solitària era ara l'única esperança d'aquells dos-cents valents que avançaven per la jungla. Va respirar profundament abans d'entrar al campament de la germanor i va enfundar-se la seva pútrida pell sobre el rostre. Sarah era en una de les tendes envenant amb cura la ferida de Roberto i va sorprendre'ls compartint una mirada íntima que va ferir-lo encara més que l'acer del sotscomandant.
- Hem de parlar. Tots tres. -va dir mentre corria la cortina de l'entrada de la tenda.
Una unitat de transport US-TU creuava el cel en direcció a Ketah, encerclat per un núvol de boira negra com l'abisme cap a l'infern. El comunicador de la nau va activar una senyal d'alerta.
- Kettäh baludd, whutto ischk idzantty rakko!! (base de Ketah, qui sou, identifiqueu-vos ara!)
- Calma... aquí Sayago. Duc l´espasa amb mi. Prepareu pista d´aterratge i informeu en Muhäl.
- Sayaggö!! Ikt neshm adderaage, skipö!(Sayago!Prepareu pista aterratge, ràpid!)
Sayago va tancar el comunicador, alhora que una mà serpentina li palpava una espatlla.
- Perfecte nano, de moment això rutlla.
Roberto va mirar molest el seu interlocutor. Eriberto, amb les mans guarnides amb la pell dissecada d'un kraó i una túnica negra, continuava tractant-lo com una maleïda criatura. Va decidir no encarar-s'hi i continuar amb el vol. Sarah, copilotant la US-TU mirava preocupada la creixent tensió entre els dos homes. Al fons de la nau, deu homes més de la germanor, tots guarnits amb la mateixa disfressa coronada per una testa de kraó encaputxada, feien el cap cot conscients del perill de la seva missió. Una missió que Eriberto havia insistit a nomenar "Atac de Cobra-Rei".
El plànol de Sayago facilitaria l'arribada del primer grup d'atac a la sala de control de la fortalesa, confonent-se entre els soldats kraó, on s'encarregarien d'anular el camp de detonadors i desactivar els bloqueigs de totes les portes. Era la part fàcil. Mentrestant un segon grup composat per Sayago, Sarah, Eriberto i un dels germans penetraria a l'estança privada del gran Muhäl amb l'objectiu d'eliminar-lo. Amb el caos que crearia la guarnició d'en Locúss a l'atravessar les línies podrien, amb sort reunir-se i escapar amb vida d´aquella fortalesa.
La unitat de transport va colcar-se finalment sobre la boca del volcà, i Roberto inicià les maniobre d'aterratge. Va fer una última ullada a Eriberto disfressat sobre la seva pròpia pell morta, una disfressa sobre una altra, va pensar. La primera espasa es va dur unes manilles als canells que no va acabar de tancar i va estirar-se tota ella com un felí quan a la fí decideix posar-se en acció; havia arribat el seu moment.
Al port d'aterratge un escamot de kraons custodiava el descens de la US-TU entre els vapors de les turbines de propulsió i els gasos tèrvols que emanava el volcà. A la ordre de Mura, la agent de la germandat que liderava el primer grup, els soldats varen preparar totalment el seu paper de kraó, i Eriberto va amagar la seva fulla toledana sota la túnica.
Les comportes de la US-TU vàren obrir-se revelant en primer lloc en Roberto sostenint per un braç la bella primera espasa, secundats per la resta de germans. L'escamot de kraons vingué a rebre'ls.
- Sayaggö.. Nicktu coggit vër cautta. (Sayago. Pensavem que us havien capturat)
- Estic ple de sorpreses. Aquests amics vostres m'han fet un bon cop de mà -senyalant els germans- són homes valerosos i estàn cansats. Deixeu-los marxar en pau i porteu-me davant el Gran Muhäl.
El cap de l´escamot kraó es mirà de fit a fit un dels germans, que abaixà el cap perquè les hombres de la caputxa perfeccionessin la seva disfressa.
- Yakko! hock vüs jerid Laptuu? (germà!com els ha anat la ronda?)
La tensió es va apoderar de tots els presents. Un calfred va recórrer l'espinada de Sayago. El germà va vacilar per un moment, i a la fi va parlar.
- Guss a him! Guss a him!
Sayago va respirar alleujat en veure que el cap kraó somreia i l feia un gest amb la mà perquè el seguís fins on era en Muhäl. Els dos grups es vàren despedir amb la mirada, conscients que provablement era l'últim cop que es tornarien a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada