14 d’octubre 2004

Anselm:

Enmig del cercle va poder veure una femella kraó amb dos petites cries. La kraó vociferava i gesticulava agressivament amb una veu gutural vers els espadatxins.

De cop aquests obriren pas a un nouvingut. Largo Montes, caballer espanyol sotscomandant i primera espasa de l'exèrcit de l'espasa solitaria. Amb una ganyota cruel es va adreçar a la kraó.

- Miserable criatura!! Tu i els de la teva espècie sou els responsables de la mort de tots aquells a qui estimem. Per això cada dia la nostra germandat d'espadatxins té el deure de torturar i castigar a aquells que tant dolor han causat. Germans que la compassió no estovi els nostres cors i tingueu ben presents les cares de tots els companys i families que han caigut a mans d'aquests monstres- continuà, mentre desenvainava l'espasa i un floc de cabells llargs i greixosos li gronxava cara avall- Putos llangardaixos.

Largo feu anar amb rabia l'espasa contra les dues cries de kraó, mutilant la primera i sesgant el cap a la segona d'una brandada. La femella kraó augmentà la intensitat dels seus crits pero Largo la feu callar "patejant-li" els genolls i "ensartant-li" l'espasa per la gola. Finalment
rematà la primera cria esventrant-la amb un cop sec. L'home es mesura la barba castanya i escupí sobre la fulla, netejant-la amb la roba d'un dels cadàvers i desfilà cap al seu camarot.

Observant l'escena el segona espasa, subcomandant Roberto Sayago, va recolzar-se en una paret en acabar la matança. Ell era contrari a aquestes execucions i cada cop li era més difícil suportar aquella monstruositat. Inmers en els seus pensaments va fer un glop de la seva petaca i es va ajustar les ulleres fosques; ningú va veure la llàgrima que rodolava per la galta de l'oficial.