L'exèrcit de l'Espasa Solitaria

Anselm

Ambdós homes començàren a caminar a través d'un enorme pati, on prop d'un centenar d'espadatxins practicaven les seves habilitats amb l' espasa i probaven amb gran destresa diferents tipus d'exercicis de condició física. Locuss, gran admirador de les arts de la guerra quedà impressionat amb les capacitats d'aquells valents.

- "Gringo", mai ulls extrangers havien observat l'exèrcit de l' espasa solitaria. Prent-ho com un privilegi.
- Bah, espero que m'hagis dut aquí per quelcom més que veure aquest circ...
- Mesura les teves paraules "gringo", l'Espasa vol parlar amb tu i no té gaire paciència amb els insolents.

Locuss va remugar per dintre seu conscient que la seva vida era enterament a les mans d'aquell home alhora que s'adonava que la seva arribada a l'illa no havia passat desapercebuda. El passeig va continuar fins a una luxosa edificació semblant a un petit palau, amb reminiscències clarament aràbiques. L'interior de l'edifici tenia una frescor agradable i decorat amb detall, tot
i que no arribava a ser recarregat. Santafé s'obrí pas fins una sala on una figura lànguida els esperava mig recostada entre uns coixins, amb les botes de cuir sobre una petita taula i fent dringar uns anells, impassible.

- Mestressa espasa, l'extranger ja és aquí.

Aquella dona admirable es passà la mà per la cabellera rossa amb un gest de satisfacció.

-Perfecte.