TrashTale: Savage Life

David:

Però només que Sayago hagué sortit per la porta, l'udol estrident d'una sirena d'avís sacsejà tot el campament. Locúss, confós, va veure com els soldats corrien, venint de tot arreu, cap a una sortida que desconeixia, així que va optar per seguir-los. Si alguna de grossa en passava, no volia que l'enganxessin amb els pixats al ventre. Enfilà per un camí diferent, o li semblava diferent, doncs distinguir els passadissos entre tot aquell laberint era una feina per a ments despertes o massa acostumades a l'aire reclosit i la penombra d'aquella ratonera. Un cop a l'aire lliure, va adonar-se que tothom es dirigia cap a "La Guindilla", on els homes prenien espases i lliscadors per iniciar una persecució. Al terra, omplint el tètric escenari de les eliminacions amb les seves vísceres i la seva sang, hi veié el manyoc que abans fou Largo Montes. Alguna cosa li havia pulveritzat cap i pit, deixant-ne només el tronc inferior i les cames. Però Locúss el reconegué per les seves botes, gastades i embrutides, tacades encara per una escopinada de tabac mal dirigida.

El seu cervell començà a funcionar amb la velocitat d'un home acostumat a l'acció. Agafà una espasa i un lliscador, i d'una revolada s'alçà del terra a gran velocitat. No sabia a què o a qui perseguien els homes de la Mestressa Espasa, però li picava la curiositat per descobrir-ho. Mentre avançava els més ressaguers, d'altres queien pels costats a causa d'uns trets dels quals només intuïa el seu poder devastador a través dels cadàvers esventrats. En plena efervescencia adrenalínica, aprofità que la persecució s'internava dins la jungla per començar a buscar el camí més curt, però també perillós. Les plantes li fregaven la cara, esgarrinxant-li, i calia evitar els soldats que anaven caient abatuts, lliscadors i cadàvers sense control, però aquells esquivaments conti nus encara li donaren més empenta. Ja era a prop del cap del grup quan hagué de fer un arriscat moviment cap a la dreta. L'instit li salvà la vida, doncs una llum vermellosa li passà brunzint a cau d'orella. Es notà una cremor al braç i veié una ferida ennegrida, que supurava un líquid transparent. "Danys menors, res que no pugui arreglar un tequila i un bon habà", va pensar amb un somriure entre els llavis premuts pel dolor.

Al seu davant, l'objecte de persecució es va començar a esclarir. Una figura de mides humanes, coberta amb capa i caputxa, planejava amb un lliscador kraó, duent entre les seves mans una mena d'arma, res que hagués vist abans: un canó argentat, una mena de tub que sostenia amb les dues mans i que deixava anar de tant en tant un fogueig calent i vermellós, el mateix que gairebé l'havia fregit i el mateix, suposava, que havia pulveritzat Largo. Convençut que a aquella velocitat no l'agafaria, va fer un gest gairebé suïcida: amb el peu dret clavat a la part del darrera del lliscador, començà a fer pressió cap avall. El lliscador començà a pujar cap al cel, sortint d'entre la jungla. La pressió del vent començà a resultar-li insuportable, i llavors, des de les alçades, canvià la pressió del peu dret per la del peu esquerre a la part davantera. El lliscador començà a davallar amb una fúria incontrolable. Semblava una bala, però pel cervell de Locúss no pasaba ni el més minim senyal de perill. Només pensava en la següent jugada.

L'encaputxat no va tenir temps de veure res. Rabent com una fletxa, el lliscador de Locúss se li llançà al damunt i, en el darrer moment, el nordamericà s'agafà al cos de la seva presa. Els lliscadors s'estavellaren a una i altra banda; els dos cossos caigueren amb violència a terra.



Quan recuperà el coneixement, Locúss només sentia brunzir les orelles i una cremor del dimoni al braç. Jeia damunt l'encaputxat, que no es movia del seu lloc. No es veia per enlloc l'arma que emprava, va pensar que devia haver caigut pels voltants, prop del lliscador. Arribaren els homes de la Mestressa, astorats davant l'acció brutal i esbojarrada de Locúss.

-Tranquils, nenes, estic d'una sola peça- els digué quan miraren d'ajudar-lo a aixecar-se.

Llavors, més encuriosit que amb ànims de revenja, Locúss acostà la mà a la caputxa del desconegut. Tenia el cap girat cap a la dreta, i el tros de roba li cobria la faç.

-Vejam qui és aquest client que vol marxar sense pagar...