Anselm:
Locúss seguí el sotscomandant Sayago sense replicar. Tot aquell passeig l'havia posat introspectiu i ara analitzava la seva situació. Pensava en que aquella gent s'estava prenent massa molèsties perquè en realitat tant les espases com la puta sala de control li relliscaven. El sergent havia aprofitat una missió al mig est d'Estats Units per escapar de l'estricte control de l'exèrcit amb el seu reactor F-9X, i ara enmig d'aquella guerrilla d'espadatxins desesperats tornava a sentir-se atrapat. Es preguntava si el sergent Tyrone amb qui havia planejat la fuga havia aconseguit escapar també i on seria. Maleí la seva sort per haver-se quedat sense combustible degut als trets al dipòsit que un dels seus companys de missió li va dedicar com a regal de comiat. I ara tota aquesta història era una comedia negra davant la qual no va poder sinó deixar anar una forta riallada, interrompint les explicacions de Sayago.
-Ho troba divertit, Locúss?
-Tranquil indiaca. Vostè vagi fent.
-Bé com que veig que el seu interès per la sala de control es nul l'acompanyaré a l'armeria i el deixaré. No em puc permetre perdre el temps amb carellots com vostè.
-Perfecte. Estic fins als collons d'aquest espectacle de varietats.
Locúss i Sayago abandonaren la sala de control on els tècnics de l'exèrcit realitzaven tot tipus de proves amb material tècnic i els cossos dels pèrfids kraons. Alhora una petita sala de comunicacions permetia al poblat controlar les rodalies del fort i establir contacte amb els poblats mes propers. Locuss va pensar que seria una bona idea apropar-se per allà per aconseguir material per reparar el comunicador del seu reactor i posar-se en contacte amb en Tyrone.
Els dos homes atravessaren un altre laberint de passadissos fins arribar a l'armeria.
-El deixo sergent. Li prego que controli aquest humor seu tant peculiar o tindrà molts problemes.-Amb un gest de coqueteria Roberto sacseja el cap i es pentinà el "mullet" amb una mà.
-Vale "monyas" ves a netejar-te els porus.-remuga Locúss en veu baixa mentre obria la porta blindada.
Una història escrita a vuit mans per els components de Trashmovies. No hi ha una història prefixada, cadascú pot canviar la història tant com vulgui i crear els personatges que vulgui. Creat per: Anselm Solsona, David Madueño, Marc Zulet i Xavier Salumeau.
3 comentaris:
jaja ostia l'anselm ja s'ha cansat del relat massa estandard i ja vol començara canviar-ho tot, eh? jajaja jo l'únic que hi trobo és que sense més ni més ho recordi tot! si al primer paràgraf del trash tale diu q no sap com ha arribat a allà! i ara ja sap q estava putejat i que es va escapar amb una altre! hahahah bé ja veurem com va la cosa... de fet a mi tb m'extranyava q a un desconegut per americà q sigui li ensenyin tot, com si fos el number one! i si només era una merda de mecànic!!!
a veure com ho continues david!
David
Ei, nois,
acabo de llegir les dues darreres intervencions de SAVAGE LIFE. No sé, les trobo més fluixes, com si se'ns acabés la benzina... Per cert, Anselm, les teves dues darreres frases (això del mullet i la resposta del Locúss) són gracioses, però bastant patètiques. Per a ser un fill de puta amb estil les respostes han de ser més enginyoses.
Seeyou, motherfuckers!
Anselm
Posa'm un exemple petaculs.
Tu no reconeixeries uns bons dialegs ni escrits en els pits de la Pam...quins fums nano ves preparant-te perque riure de gust amb el teu trocet, mr.pedant de merda
Publica un comentari a l'entrada