TrashTale: Savage Life

Marc:

En Locúss amb prou feines podia mantenir-se dret i només pensar en haver de lluitar contra els violetes el feia tremolar. Tot i així, omplí d'aire els pulmons i amb uns moviments precisos del coll, seguits d'uns espetecs d'ossos, intentà colocar-se bé l'esquena per recobrar la postura digna que havia exhibit sempre llevat dels darrers cinc dies. Quan li semblà que havia acabat, mirà a la mestressa sense gaire convicció.

-Estigui tranquil Locúss, en Hureep ens ajudarà a sortir, vol que sortim d'aquí tant com nosaltres marxar.

El sergent es mirà el jove kraó, vestit amb una túnica blanca que deixava el seu pit violaci i humit al descobert, i féu un moviment d'assentiment amb el cap. Per resposta obtingué un grunyit gutural i una espècie de somriure malèfic que deixava a la vista una filera d'esmolades dents.

-Jo sóc en Hureep. Segueixin-me, haurem d'anar ràpids. Ara és l'hora que canvien el liquifoodie al recipent del Gran Muhäl. És una operació delicada, així que la majoria de la Guardia Divina estarà vigilant la sala sagrada. De moment posin-se això. -D'una bossa de pell que portava penjada, en tragué dues llargues capes granat amb caputxa.- Són de vigilant, suposo que serà suficient.

Gairebé sense donar-los temps a posar-se la roba l'adolescent començà a caminar amb passes llargues i segures entre els passadissos excavats en la roca volcànica. En Locúss agafat a l'espatlla de l'Espasa seguia amb esforç, mig coix i amb les cames lleugerament separades i arquejades, el camí que els havia de tornar a la llibertat.
Pujaren escales i deixaren enrera la zona de les cel·les, travessaren grans sales amb les parets pulides gairebé amb la perfecció d'un mirall, amb símbols geomètrics al terra que semblàven explicar històries milenàries. Finalment arribaren a una sala coronada amb una cúpula octahèdrica, plena del què semblaven altars de sacrifici, ordenats en fileres, i conectats entre ells per uns canals excavats a terra que desenvocàven en un riu central, per on circulava un líquid lilós que desprenia una fortor molt desagradable. De cop en Locúss s'aturà. Els genolls se li plegaren i començà a vomitar entre forts estertors. En Hureep s'aturà i girà el cap per mirar què passava:

-Si no pot controlar al seu amiguet més val que el mati aquí mateix senyora!

-Tranquil noi, ara acabem. Encara falta molt per sortir d'aquí?

-Si el seu fastigós humà no ho esguerra abans, ens deuen quedar uns cinc minuts fins la porta de servei de la zona sud.

-Aguantaré llimac, no passis ànsia.- Digué en Locúss eixugant-se la bilis que li regalimava per la barbeta.- Tu porta'ns on ens hagis de portar i acabem amb aquest numeret.- Aquella pudor agra havia portat a la ment del Sergent imatges del seu martiri, imatges que ja mai l'abandonarien i que el torturarien fins la fi dels seus dies.

El jove Hureep dibuixà un lleu somriure burleta, es colocà bé la seva túnica brodada amb fil d'or i continuà caminant.

Deixaren enrera la sala dels altars i s'endinsaren de nou en sinuosos corredors. Al cap d'uns cinc minuts de caminada, en Hureep es girà, posà el dit índex al damunt dels seus llavis i demanà als dos furtius que s'aturessin. Ell continuà uns metres i girà una cantonada.

-Com l'has convençut? què li has promès?

-Ha estat fàcil, li he dit que si nosaltres marxàvem, ell tornaria a ser la joguina sexual del Gran Muhäl. Amb això en va tenir prou.

De sobte aparegué per on havia marxat en Hureep, caminava amb passes curtes i ràpides i el seu rostre estava desencaixat. S'acostà a als humans i els xiuxiuejà a les orelles:

-Amaguin les seves fastigoses cares blaques amb les caputxes, i no se'ls acudeixi aixecar el cap, tenim visita. Un dels guardes és a la porta fent la ronda i es dirigeix cap aquí. Caminin dues passes darrera meu, si no ho esguerren encara tenim possibilitats.

-Sergent, creu que podrà aguantar-se i caminar tot sol?

-Segur que si, reina, i si és que no pot tenir per segur que moriré lluitant.

Començàren a caminar, i poc a poc sentien unes passes que es dirigien en la seva direcció des de la cantonada.