TrashTale: Savage Life

Marc:

En Locúss entrà a en Fizz cap a l'habitació una altra vegada i el llençà al llit.

-Vesteix-te, tenim feina! i avisa als altres hem de tornar al campament. -La cara del sergent havia canviat, la rabia havia deixat lloc a l'odi. Un odi profund que li feia vibrar una espurna vermella al fons dels ulls. -Però no et pensis que això quedarà així, munt de pústules purulentes, quan acabem amb els kraons et tocarà a tu.

En Fizz sortí corrent de l'habitació, amb el cap cot, el coll adolorit i morat i sense ni mica de pus que brollés dels seus grans. En Chuk encara era a la habitació amb la retallada arrepenjada a l'espatlla, mirant-se l'americà de dalt a baix.

-Em sembla que si has d'anar al camp de batalla necessitaràs uns pantalons. -Féu amb un somriure sota el nas.

-Tu qui ets l'Einstein? On cullons en puc aconseguir uns!

-Sóc en Chuk Herrings i els teus pantalons están aquí -amb molta punteria en Chuk li llençà els pantalons a la cara a en Locúss. Aquest, sense perdre temps, se'ls posà i es cordà el cinturó.

-Tens més armes com aquesta? i un mitjà de transport ràpid per arribar al campament? i més homes com tu, per ajudar l'exèrcit?- deixà anar el sergent sense aturar-se mentre es lligava les botes.

-Si, si i no. No sé qui et penses que ets ni perquè et preocupa tan l'exèrcit de la polla solitària però no comptis amb mi per anar a aquesta carniceria, nano.

-Veig que tot t'importa una merda,eh? ets com jo era abans de... Ara sóc el Killkraó i el meu objectiu a la vida és exterminar tota forma de vida extraterrestre que se'm creuï pel davant.

-Ha ha ha, parles com el protagonista d'una pel·lícula dolenta, hahaha però tranquil jo sóc americà, no m'exterminis hahaha.

En Locúss aixecà el dit anular de la mà dreta a en Chuk i l'empentà cap un costat per poder sortir de l'habitació. Baixà les escales fins a la sala principal de "El Rancho". Quan entrà al local ja només hi quedàven les meuques i algún borratxo tumbat a terra. Un rastre de sang indicava el camí per on havia sortit el Juanito i a la barra "la Guapa" feia caixa.

-Ei "forastero" havia apostat per tu, m'has fet guanyar molta "plata". Si necessites alguna cosa o algun servei fes-m'ho saber, d'acord? tens barra lliure aquí.

-Molt bé preciosa, doncs com puc anar al campament d'una manera ràpida?

-Agafa la electrobike del Chuk segur que ho entendrà.-Feu un somriure maliciós- I té agafa això, també t'anirà bé. -De sota de la barra les dues parts de "la guapa" tregueren dos fusells de canons retallats i els llençaren a en Locúss, que amb habilitat les agafà i les penjà a les seves espatlles.

-Gracias Guapa! Quan hagi exterminat als Kraons tornaré per fer-te un clau que no oblidaras mai. Paraula del Killkraó.

La Guapa somrigué i es fregà els seus quatre pits sincronitzadament i llençà dos petons burletes a l'aire. El sergent sortí del local. A fora era negra nit. Veié aparcades a l'entrada les electrobikes dels "Piratas" i muntà la primera d'elles. En Locúss coneixia bé aquell model, n'havia tingut un igual durant la seva època de bandal urbà. Sense dubtar-ho premé el botó groc del puny dret del manillar. Amb un zumzeig greu el vehicle es posà en funcionament. Després de molt temps en Locúss es sentia com a casa, amb ganes de matar, i amb les vibracions d'una electrobike a sota dels ous. Quan es disposava a accelerar notà una mà a l'espatlla.

-Es pot saber on vas xoriço malparit!

-No tinc temps per pollades, ja us tornaré el bitxo quan acabi!

-No és qüestió d'això, Locúss, és que no em reconeixes? -El sergent es girà, impacient.

-Fill de la gran puta! Tyrone!

-Si cabronàs! te n'anaves de gresca sense mi? -en Tyrone era un negre corpulent, amb unes patilles considerables, calçava unes ulleres de sol de mirall i s'estava fumant un habà.

-Em vols acompanyar? vas armat?

-Estic a punt. No sé què tens en contra dels violetes, però ja saps que pots comptar amb mi per qualsevol baralla.

En Tyrone cavalcà damunt del seu ferro i els dos arrencaren en direcció al campament, deixant enrera La Milla i la seva casa de putes.