Marc:
De nou la música començà a sonar, canviant cap a un sò més sensual on els instruments de vent de la banda guanyaven protagonisme preparant al públic per l'espectacle principal. Els homenots i mutants que omplien el local callàren com cadàvers, esperant amb lúbircs desitjos veure la seva afrodita, la seva venus encarnada.
Suaument entre els cortinatges de color granat que penjàven al fons de l'escenari, aparegué una cama perfecta, que lluïa una sabata negra de taló d'agulla esmolat com un punxó. Vestia una mitja negra que finalitzava a la meitat de la cuixa, on s'engaxava amb les pinces d'un lligacames. S'enlairà i s'estirà, es fregà amb el pretès teló i tornà a amagar-se. Després aparegué un braç amb unes mans fines, d'ungles llargues pintades de negre, i poc després un altre, que sensualment fregaren la cama. De cop els braços s'aturaren i apartaren amb un moviment àgil la cortina dreta, per deixar a la vista entre la penombra el perfil de mig cos d'inconmensurable bellesa. Les seves corves eren perfectes, eren com una escultura de pell vellutada i carn dura, que traspuava sensualitat i sexualitat en tots els seus moviments. La dona féu una passa en direcció al seu afamat públic i quedà completament iluminada per el focus.
En Locúss tan calent com tots els altres homes de la sala començà un escaneig a fons de la vedette per no deixar-se cap detall. Es recreà amb aquella cama perfecta i gaudí intensament quan veié que més amunt d'ella, un tanga de seda negra deixava poc espai a la seva imaginació. Notà com bombejava la seva sang quan veié el lligacames d'encaix també negre que portava just damunt del tanga. Se li obrí la boca quan s'adonà dels abdominals suaument definits que lluia la noia i començà a babejar quan els seus ulls es posaren al damunt d'aquells pits turgents, de mugrons erectes, que només eren tapats per dos triangles de seda negra subjectes per unes cadenetes de plata que alhora feien de tirants. Res comparable, però, al rostre de la jove. Ulls ametllats de color verd clar, amb unes pestanyes negres i llargues unes celles fines i definides que insinuaven certa malícia. Cabells llargs i llisos del color de l'atzabeja. Llavis molssuts, pintats d'un color lilós molt intens i brillant. I un nas que la mateixa Cleòpatra hauria envejat, esmolat i fi, ni gran ni petit, amb la proporció perfecta.
En aquells moments el sergent lluia una erecció indissimulable. Al damunt de l'escenari "la Guapa" és seguia movent, prop dels cortinantges encara només mig oberts, al ritme sensual de la música, quan tot el públic començà a xiuxiuejar primer i amb una creixent intensitat elevant el tò de veu, cridant tots a una:
-Más! Más! MÁS!
La dona de l'escenari somreia i ballava, i amb les mans demanava més intensitat als assitents.
-MÁS! MÁS! MÁS! -cridàven en massa.
Un altre focus iluminà l'escenari, i del darrera del teló aparegué una altra cama, i un altre braç, que aquest cop amb amb menys sensualitat apartà la part esquerra dels cortinatges. La música canvià de cop. Entràren guitarres elèctriques i sintetitzadors.
-La Guapa! La Guapa! -l'impuls sexual de tots els mascles de la sala acabava de desfermar-se.
Davant dels ulls d'en Locúss apareixia una altra dona de idèntiques característiques que la que acabava de veure. Quan creia que era impossible un dona tan ben feta se'n trobava dues. Aquesta però, era rossa i també d'ulls verds, i també de pits ferms i preciosos i també d'abdominals perfectes. Però en Locúss dubtà. Les dues dones es movien acompassades mig de perfil, perfectament sincronitzades. Tan que el sergent pensà que estaven enganxades.
I no errà!
-Què li sembla gringo? La Guapa és el somni de qualsevol home, dues dones pel preu d'una i a més té uns cossos perfectes!- En Fizz excitat anava supurant pus verda en grans quantitats.
-Són siameses? - en Locúss encara no es creia el què veia.
En Fizz asentí amb el cap i esquitxà al sergent amb part dels seus líquids. La música continuava animada mentre a l'escenari començaren a aparèixer més dones amb poca roba que incitaven i excitaven els espectadors. La majoria eren "cambiadas", amb diferents graus de mutacions, però totes eren igualment desitjades per els assistents.
Anaren baixant de l'escenari i repartint-se entre les taules, mentre la Guapa continuava la seva simètrica dança sexual.
En Locúss restava hipnotitzat amb el ball, quan, sense esperar-s'ho una de les noies se li va seure al damunt aixerrancada, i es va començar a fregar amb la seva prominent erecció. La jove no semblava tenir res extrany al seu cos lúbric, però quan va mirar la seva cara s'adonà que on hi hauria d'haver un nas, només hi havia un turonet de carn sense forats ni aletes, i que en lloc d'orelles tenia unes incisions que es movien al ritme de la respiració. Això, lluny de fastiguejar al sergent, el va excitar de tal manera que va començar a magrejar a la "cambiada" amb fruïció i lascivia. Començà a introduir la seva afamada llengua a la boca de la preciosa mutant, la que li responia de idèntica manera amb llepades i carícies.
-Eh, t-tu! illdefuta la Ramona éf meva! - en Juanito era darrerra seu desprenent una dolça olor a destileria.
-La "señorita" ha triat. Busca-te'n una altra! - féu en Locúss sense girar-se ni deixar el joc sexual amb la seva nova amigueta.
-Fés a fendre fer sac, aguesta ef la MEVA feñorita!
En Juanito, borratxo com estava, agafà la cadira on seia el sergent, l'aixecà uns centímetres amb la Ramona al damunt i tot, i els deixà caure. La fusta mig corcada es trencà i sergent i "señorita" caigueren a terra. D'una rebolada en Locúss, es tragué del damunt la dona, prengué una de les potes de fusta i li clavà un cop al bell mig del crani al Juanito. Aquest, impassible, esclafí a riure, prengué el sergent pel coll i l'aixecà de terra. En Locúss agafava amb les dues mans el canell del mutant intentant desfer-se de la presa, però veient que li faltava l'aire, no tingué més opció que etzibar-li una sonora patada als cullons al pobre Juanito, que instantàniament deixà anar al sergent per caure plegat agafant-se les seves parts nobles.
-La Ramona avui és meva!
Sense saber d'on venien, uns quants parells de mans se li tiràren al damunt i l'immovilitzaren. La música s'aturà i es formà una rotllana al voltant de la trifulca. De sobte un cop sec i eixordidor sobre el terra de fusta del local, calmà a la gent.
-Qui gosa torbar la pau i la luxuria del meu local?! - era la veu morena de "la Guapa".
-Chuck! d'això te n'has d'ocupar tu, malparit! - Era la veu rossa de "la Guapa".
-Ho sento, "darling", és que la Rosita m'ha distret... - De prop de la barra un home negre d'uns dos metres d'alçada amb un ull tapat, vestit amb uns texans amples i caiguts, unes botes camperes de pell de serp blanca, una samarreta blanca de tirants ajustada i una jaqueta de pell negra curta de motorista, es dirigia cap al centre del problema.
-Una altra vegada tu Juanito?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada