Capítol 2: La llavor de l'odi

Xavi:

Una fortor extrema obligà a Locúss a despertar-se. Quan obrí els ulls, un escenari que fins ara no havia vist mai l'aterrà: una enorme estructura poligonal amb parets de cristall apareixia just davant seu. Un jove, amb les cames nues i els ulls tancats s'assentava just al costat de la màquina, a l'interior del qual, una gegantina ombra amorfa es movia lentament.
Locúss, s'adonà també, de la situació en què es trobava: Lligat de mans i peus, en forma de X, el tenien subjectat en uns barrots metàlics sobre una superfície flotant, a dos pams de terra.

Aterrit, s'adonà que estava absolutament nu.

Mirà a una banda i a una altra, i a la seva esquerra veiè l'Espasa, inconscient, igualment lligada i retinguda, però a ella, no li faltava cap peça de roba. Va poder veure com, sobre la cella dreta, un trau poderós no havia cicatritzat encara i unes gotes de sang li regalimaven galta avall.
Sense èxit, provà de fer força amb les mans intentant deslligar-se d'aquelles cadenes metàliques, però tans sols aconseguí despertar el dolor de la mossegada del kraó.

-AAAAAAAAAHHHH.......-Una veu profunda i serpentina arribà a les orelles de Locúss. Provenia de l'interior de la màquina de cristall.
El noi que seia al costat d'aquella construcció s'aixecà, es girà de cara la màquina i deixà caure la túnica al terra, deixant el seu cos al descobert.

- NOOOOOOOOOO.... tu no......

El noi va recollir la peça de roba, i tornà a vestir-se. Tot seguit fèu una reverència, i es girà de cara els presoners.. Ficant-se una mà a la butxaca de la túnica, el jove en va treure un petit artilugi, i tot seguit, apuntà en direcció a Locúss. Aquest, immediatement, notà com la seva X flotant començava a lliscar cap a la màquina de cristall.

- AIXÍIIII.... més a prop... el vull més a prop....

Locús comença a agitar-se violentament, gairebé destrossant-se canells i tormells.
Ja era davant de la màquina. Nu, absolutament vulnerable, absolutament humiliat i espantat. Va veure la cara del noi, un humà que el mirava amb cara enfadosa, amb uns ulls que ja havia vist en altres dones: els ulls de la gelosia.