TrashTale: Savage Life

David:

En Killkraó, encès amb una flamarada d'odi, pujà els graons de l'escala de dos en dos fins arribar al primer pis de El Rancho. Seguir la pista dels fugats, Fizz i Ramona, no era gens difícil: el fastigós mutant havia anat deixant un rastre de pústul·les reventades al llarg de tot el camí. I, d'altra banda, se sentien els gemecs de plaer de la puteta, cosa que encara indignà més el sergent. Acostant-se de puntetes a la porta d'on sortien els sorolls del xou sexual que havien iniciat aquell parell, Locúss escoltà uns segons abans d'empènyer amb violència la porta a terra. I efectivament, damunt d'un matalàs recosit i grinyolant, s'estintolaven matusserament en Fizz i la Ramona. El mutant no parava de desprendre sucs, refregant-lo pel cos de la dona i, en acabat, baixava fins al pubis on la seva llengua punxeguda i estreta s'enfonsava dins els llavis de la dona, amb el consegüent plaer. Tant entregats estaven a la seva feina, que no s'adonaren o no volgueren adonar-se de la presència de Locúss.

-Fizz, grandíssim fill de puta!- digué Killkraó, posant en funcionament la seva ànima assassina. Es llençà al damunt del mutant que, sortint del seu embadocament, va fer un salt enrera per evitar les grapes poderoses del sergent, caient de cul al terra. No va tenir temps per a res més: com una pantera, Killkraó se li llençà al damunt, colpejant-lo repetidament. La sang i el pus es barrejaven indistintament i Fizz no tenia temps de cridar i moure les mans per desfer-se dels cops a la mateixa vegada, així que era com un animaló rebent aquella estossinada.

Llavors, Killkraó s'aturà per agafar-lo del coll. La poderosa grapa del sergent s'hi aferrava, malgrat petar-li tots els grans i berrugues que supuraven sucs amb el raig d'una font. L'alçà del terra, empentant-lo cap a la finestra tancada, i entre els vidres que queien cap a fora. Killkraó deixà el pobre Fizz suspès en l'aire.

-Cabró tarat, demana'm disculpes! Convence'm de que ets una rata fastigosa, un traïdor menyspreable i et perdonaré la vida!

Però abans que el pobre mutant implorés pietat, una veu poderosa sonà a les esquenes del sergent.

-Deixa'l immediatament dins l'habitació, reculliu i marxeu abans que "La Dolorosa" vulgui intercanviar unes paraules amb vosaltres.

Sense deixar de sostenir Fizz en el buit, el sergent es girà per veure Chuck dret, amb una retallada entre les seves mans. No semblava nerviós, doncs el gegant negre va aprofitar per, parsimoniòsament, treure's un cigar habà de la butxaca de la camisa i començar-se'l a passar d'una banda a l'altra dels llavis, llepant-lo, sense acabar d'encendre'l, mentre amb la mà dreta sostenia aquella arma anomenada "La Dolorosa".

Locúss, però, no es deixà impressionar, treient una 9 mil·límetres de la cartutxera que duia lligada a la cama dreta i apuntant en Chuck, tot sense deixar de sostenir el pobre Fizz, que ja es trobava més mort que viu.

-Dialoguem, doncs, cara a cara i amb les mateixes armes dialèctiques- digué el sergent. Ja tinc ganes de xerrera.

-Seriosament, foraster: crec que tu i els teus amics teniu coses més importants en què pensar, que anar fent gresca en negocis honestos com aquest- i amb la mirada assenyalà a Locúss que mirés per la finestra.

I allí, més enllà del pobre Fizz i d'una espessa boscúria, on més o menys calculava que es trobava la fortalesa de l'exèrcit de l'Espasa Solitària, Locúss ho veié tot en flames i distingí sons de trets i lluita enmig de la nit. L'aire li duia l'olor inconfusible de la sang kraona.