Killkraó: un nou començament

L'Espasa s'ocultà com poguè la cara amb la caputxa de la túnica i en Locúss repetí el moviment.

En Hureep els començà a parlar en kraó, relaxadament, mentre els dos humans assentien amb cops de cap i poca cosa més. Poques passes després, efectivament, es creuaren amb el guàrdia, que els saludà i en Hureep, ràpidament, repetí les estranyes paraules acompanyades d'un gest amb la mà esquerra. El guàrdia continuà caminant passadís endins. En Locúss no s'ho podia creure, havien acabat de passar l'últim perill abans no arribèssin a la llibertat. El cor li anava a cent per hora i tenia tot el front mullat de suor. Amb una ràpida mirada i sense dir res va trobar els ulls de l'Espasa; els dos esbossaren un somriure. En Hureep es girà cap a ells sense deixar de caminar, ara ja més ràpidament, i els diguè:

- Ja hi som - i un revolt després la llum del dia banyà les parets de l'entrada de la fortalessa kraònica. L'espessor de la selva, pocs metres per davant, els saludà amb tot el seu verd i aire fresc.

- Marxin ara mateix, no trigaran massa en adornar-se que no hi són - els digué Hureep.

Els dos es disposaven a marxar quan, amb un gest ràpid, el jove lilós retingué per la túnica en Locúss:

- Per cert, no t'acostis més per aquí. Ell és per mi i per ningú més. Això sí - i l'expressió de la cara kraònica li canvià per un instant, s'acostà a l'orella del sargent i amb veu baixeta continuà: - si algun dia vols alguna cosa amb mi...no dubtis en fer-m'ho saber. Cada dos dies canvien el líquid al gran Muhal i jo tinc una estona lliure. No hi ha masses guàrdies, tres o quatre, i jo acostumo a sortir per aquí fora. Podem veure'ns d'amagat, entre fulles i branques, i disfrutar com només tu i jo sabem fer-ho - i li començà a refregar la mà sobre el paquet d'en Locúss mentre un regalim de baba groga li queia per la comisura dels llavis, llepava l'orella d'en Locúss i amb l'altra mà es tocava per sota de la túnica.

En Locúss no reaccionà immediatament. Només notà, i en va ser perfectament conscient d'aquelles milèssimes de segons, com la sang de tot el seu cos començà a circular per les venes a una velocitat extraordinària, que els ulls se li injectaven de sang, que serrrava les dents contra les dents, que apretava els punys i les ungles se li clavaven en pròpia carn i que tot el profund dolor d'aquells dies agònics es convertia eufòricament en una ràbia que mai abans havia sentit. En Locúss va tancar els ulls i inspirà: L'odi inundà la seva ànima. Paral·lelament, el seu cos es va omplir d'una força descomunal i inhumana.

En Locúss, expirà i obrí els ulls.

El jove i viciós kraó ni s'adonà del què passà, mentre acariciava ràpidament els seus genitals i dels dos i la baba queia al terra a grans glopades.

Senzillament, en Locúss agafà Hureep pel cap i li enfonsà els dits grossos de les mans (unes mans que mai abans havia sentit tan poderoses) als dos ulls grocs, obrí la boca i d'una terrible i profunda mossegada, arrencà el front i part del cervell del kraó.

En Locúss mastegà els ossos i el cervell de Hureep, que ara, al terra, empapat de sang groga, tremolava encara amb petits espasmes davant d'una Espasa perplexa i fins i tot espantada.
En Locúss s'empassà aquelles desferres kraòniques, notant que tot allò marcava un abans i un després. En Locúss acabava de finalitzar una vida. Tot el seu passat ja no importava. Allò havia estat el seu ritual iniciàtic. El sargent Locúss, talment com el jove Hureep, ja no existia.

-Déu meu, Locúss... - era l'Espasa, que s'havia apartat unes passes enrera d'aquell escenari fastigós.

- NO. Ja no em diguis Locúss. Locúss ha mort. A partir d'ara, diga'm Killkraó.

L'Espasa estava blanca com la neu. Killkraó es va eixugar la porqueria de la boca i li diguè:

-És hora de marxar. Aviat tornaré, aquí, però ara no és el moment. Tu sas de tornar amb el teu poble. Et necessiten. I portem massa temps inhalant aquest aire corrupte. Qui sap els efectes que tindrà en nosaltres. Marxem.

Tot seguit agafà l'Espasa per la mà i, amb cautela, mirà a banda i banda, observant un escenari lliure de kraons. Es posaren a correr sense intercanviar cap paraula.