TrashTale: Savage Life

David:

Abans que aquella pobra criatura pogués mormolar un dels seus comentaris, amb la grapa de la seva mà dreta Locúss l'agafà per les galtes de la cara, deixant-li la llengua pengim penjam.

-Ni un comentari, tarat. Vull oblidar el nostre "assumpte" perquè ara tinc coses més importants al cap.

Juanito va fer que sí amb un gest afirmatiu. Locúss el deixà anar violentament, caient entre d'altres companys que s'apretaven dins la furgoneta militar. L'empentaren i li donaren alguna cleca, però tots ells ja anaven prou borratxos amb els licors que es destil·laven al campament i li ho feren amb ganes de riure, sense buscar gresca.

"Fizz" li passà a Locúss una petita petaca de llauna, abonyegada i rovellada com si hagués sobreviscut a una explosió nuclear.

-Tingui, sergent. Prengui'n una mica i relaxi's. A "La Milla" només hi ha indígenes, els Kraons són ben lluny. No cal que es posi més en tensió.

-La tensió és l'aire que respiro- contestà, i després de fer un silenci, Locúss begué de la petaca, deixant-la seca.

No tardaren gaire en arribar a "La Milla". De fet, el poble eren quatre cases atrotinades i algunes caravanes. Però al capdavall de tota aquella misèria, sobresortia una casa enorme, una construcció indiana, de feia dos segles, que gaudia d'una millor cura, com si l'únic motiu per sobreviure d'aquella gent d'ulls foscos i pell desgastada fos mantenir un santuari dedicat a la perdició. Malgrat que l'única il·luminació externa de què disposava eren uns llums d'arbre de nadal, el color vermell terròs de la seva fusta i les reformes que se li havien fet la deixaven en un estat immillorable, enmig de tot aquell femer.

-"El Rancho" -digué Fizz a Locúss, després de veure com aquest se sentia atret per la construcció-. L'únic motiu per acostar-se a aquestes terres. "La Guapa" dirigeix el negoci com ningú, i veurà com les noies no defrauden.

Al voltant de la casa ja s'hi aplegaven altres vehicles, tots ells atrotinats, dels homes de l'exèrcit. Li cridà l'atenció unes motos força ben arreglades.

-De qui són aquelles montures? Pensava que els civils no tenien res més que un sostre pudent, malalties i atacs dels kraons.

-Són dels "Piratas", un grup de gringos que fa anys volten aquestes terres. No estan de part de ningú, però porten un estil de vida propi. No sé, un grup d'imbècils disposats a jugar-se la pell enmig del foc creuat només per sentir-se aventurers- i mentre parlava, Fizz deixà anar un riure apagat que li féu petar alguns grans més.

A l'interior del "Rancho" es respirava moviment i diversió. Els homes cridaven, bevien, jugaven a cartes o feien apostes per veure qui guanyava més polsos o llençava millor el ganivet. Al fons, damunt d'una tarima, una orquestra tocava una mena de blues tex mex que convidava tant a ballar com a beure. L'alegria i la por es barrejava en les venes d'aquells homes, i només amb alcohol i dones semblaven disposats a acceptar-ho.

Llavors, quan Locúss s'havia assegut en una taula d'un racó juntament amb Fizz i cinc o sis homes més, cessà la música i la llum fou substituïda per un únic raig de llum, un focus que il·luminava el centre de la sala.

-Prepari's, gringo. És a punt de conèixer "La Guapa" i les seves noies.