TrashTale: Savage Life

Anselm:

Locuss, en veure's al capdamunt d'aquell artilugi deixà de revoltar-se i es quedà quiet: la por es va apoderar d'ell deixant-li tots els músculs del cos tensos i el cap va comencar a ballar-li degut a la velocitat amb la que els pensaments creuaven el seu cap. Sota seu, una gran bassa de líquid desprenia un vapor agre que va atordir-lo mes encara. Entre el gas va aparèixer una urpa enorme i horrible, de pell verd pàlid i taques marronenques. La urpa li atançà la cama i fregant-la amb el palmell començà a pujar. Amunt.

De cop, els tensors de fluxe desaparegueren i Locúss va caure submergint-se en aquell brou sòrdid, on una segona urpa li va atenallar un braç. Locuss es regirà desesperadament mentre una de les urpes insistia a seguir explorant el seu cos. Impossible. La força amb la que aquell monstre l'amarava era irrefutable. Poc a poc el pobre sergent va anar consumint-se degut a la falta d'oxigen i els seus fútils intents de fugida eren cada cop mes feixucs. Locúss notà uns tentacles que després de fregar-lo amb timidesa procediren a endinsar-se per tots els orificis del seu cos, traspassant-lo ritmicament, sense vacilar, pero ja poc importava tot, Locúss era a punt de perdre la consciència i a dures penes sentia res.

Abans de que tot es transformés en foscor, el sergent va veure entre els cristalls de l'artefacte l'hombra d'un home observant el seu turment mentre es pentinava suaument la melena curta.

Per fi una hombra negra el va enbolcallar com un mantell acollidor concedint-li el descans dels qui han patit.