El camí cap al fort va ser una trista desfilada. La mestressa espasa mirava preocupada el seu company, i intuïa que alguna desgràcia l'havia trasbalsat, però no era el millor moment per parlar-ne, així que decidí deixar-lo tranquil i aferrà una mà a l'empomadura del seu floret per prevenir qualsevol perill cosa que incloïa el desquiciat sergent.
Locúss caminava per inercia, amb el cap baix, rememorant la trista melodia que havia escoltat un mes abans de la guitarra d'un bluesman en un club de Utah. Això el va dur a recordar el seu amic Tyrone. Què se n'havia fet? on era? aquell germà negre amb qui tant bons i mals moments havia passat a l'exèrcit? Locúss era conscient que ni la presencia del germà podria fer-lo tornar a l'home que va ser abans de ser capturat pels kraons.
Per fi ambdós arribaren a les rodalies del fort, quan un dels vigilants de la presa sortí corrent a cercar-los.
- Mestressa, válgame la virgen, esta viva!!!- digue palpant-la pels braços.
- Hola Pablo estic contenta de veure't. -Després de propinar-li una afectuosa cleca, la mestressa s'encarregà que dos dels seus valents duessin en Locúss en una llitera i l'atenguessin, mentre una camioneta els duia cap al seu palau. La mestressa aprofità per interrogar en Pablo mentre conduïa.
- I ara Pablo explica'm com estan les coses al fort.
- Es un tanto extraño señora. El sotscomandant Roberto ha près el control de l'exèrcit i ha nomenat al seu germà Carlos com a lloctinent seu. Ha enviat un munt d'homes per cercar-la a vostè i al gringo i el campament està al 60% dels seus efectius. Ja haviem perdut tota esperança señora!!
- Tranquil Pablo, a partir d'ara tot tornarà a la normalitat.
Locúss s'havia adormit durant el viatge, i quan tornà en si es trobà en el barracot d'enfermeria. Era mitjanit. El sergent es gratà el cap i va incorporar-se per prendre una mica d'aire, i quan sorti del barracot es topà amb el vigilant.
-Ei gringo que bueno. Com es trova?
Locúss no respongue i mirà a cantonada i cantonada del barracot.
- Gringo, allow me que me presente, em dic Fizz. - El soldat era un dels denominats "cambiados", un individu amb pell escamosa i nombroses bombolles que s'inflaven i esinflaven en la seva cara. De cop una li va explotar sonant "fiiizz" tacant el mono verd d'en Locúss.
-Hehe, fizz, ja ho veu. Miri, ara arriba el meu recanvi i ara lliuro. -L'home feu una pausa- Ara me'n vaig amb mi gente a Las Millas, un poble a 2 Km d'aquí. Anem de "señoritas", prostitutes, ja m'entén... aquí no hi ha gaires dones i sense dones la vida pot arribar a fer-se asfixiant, he he he, que me'n diu, vol venir?
La perspectiva de sexe dur i salvatge amb una fulana va resultar-li atractiva al "Killkraó" com a balsam pel malson pel que havia passat aquells dies. La seva ressentida masculinitat necessitava una autoafirmació contundent; seria capaç de tornar a passar una nit amb una dona?
-Anem. -digue lacònicament. Una tronada furgoneta els esperava. Pel radiocassette sonava cyberfunk, aquella extranya música que tant agradava a Tyrone i que ell odiava tant. A l' hora que Locúss pujà, va trovar una cara que no li era desconeguda; Juanito, el freak del barracot on va passar la primera nit al fort.
2 comentaris:
david
Hahahahaha... com se t'ha anat l'olla, colega... Et muntes unes paranoies... Ganes boges que tenies de treure aquest Tyrone dels collons... Bueno, tenim al davant una "Savage Night", a veure com ho encaro tot plegat...
Mola, Anselm. Si tu estaves boig pel Tyrone dels cullons, jo estava mort de ganes que sortís en Juanito.
Desitjo veure en Juanito amb tanga.
Això, inevitablement, s'està convertint en sexe i violència i ciberfunk.
Xavier Salomó
Publica un comentari a l'entrada