Mentrestant al volcà Ketah', el centre d'operacions kraó, un nerviosisme contingut feia que semblés un formiguer en plena activitat. A l'exterior la seguretat s'havia duplicat, els accessos eren plens de kraons armats amb llances lluminoses i ataviats amb les seves crestes de plomes llampants. Guardes muntant ossandes feien rondes al voltant del volcà uns centenars de metres més enllà.
Tot i la foscor de la nit en un dels accessos principals una massa de kraons cívils, entre ells majoria de femelles i neutres, feien cua per accedir a l'interior de la muntanya sagrada. Iluminats per les torxes luminisicents que marcàven el camí, els neutres vestien només un casc metàl·lic de cobre molt pulit i brillant i exhibien un somriure nerviós de satisfacció. Al seu costat les femelles, probablement les seves mares ploraven entre pena i orgull i els acaronaven.
A l'entrada la mateixa escena es repetia cada vegada. Un jove neutre arribava a la porta custodiada per dos guerrers emplomallats i deia unes paraules:
-Biganda Muhäl niitu guss?* (El Gran Muhäl ens necessita?)
La resposta sempre era la mateixa:
-Muhäl niitu vuss*. (Muhäl us necessita).
Al accedir al interior del volcà el neutre era conduït a una gran sala circular de parets lluminoses, plena de pedres blanques que reflectien una llum suau i agradable on altres neutres, dos-cents pel cap baix, resaven pregàries musicals amb sons guturals.
Després d'una hora de meditació una porta doble al fons de la sala, s'obrí. Un magne sacerdot, gras i més viscós del normal, amb el cap cobert per una tela porpra i coronat per una còfia daurada entrà. Les portes es tancaren sorollosament. Sense cap presentació es dirigí als joves neutres, acompanyant les seves paraules amb moviments del seu ceptre daurat:
-Germans sacerdots Muhälics, sou aquí per complir el vostre destí! -un murmuri nerviós generalitzat omplí la sala -. Vau néixer neutres, el gènere sagrat. Vau néixer per donar la vida al vostre Déu. Heu viscut tots aquests anys per aquest moment, heu estat educats per aquest fi. El moment de l'adveniment s'acosta. Formareu part del Tot, del Poderós, del Magnífic i del Temible. Accepteu ara el fat amb orgull. Seguiu-me doncs, germans, a la porta del vostre paradís. Biganda Muhäl niitu vus!
La porta per on havia entrat el Sacerdot s'obri i tots el joves sacerdots comnçaren a entrar a la nova estança. Era una inmensa sala sense columnes coronada per una cúpula octahèdrica. Ordenats en quinze fileres de quinze, uns altars de predra omplien la sala.
-Afortunats germans! situèu-vos als "sicratta bedi" i prepareu-vos per rebre el vostre destí. -Cridà excitat el Magne Sacerdot agitant el seu ceptre.
Els joves, feliços i nerviosos, es començaren a estirar al damunt dels altars de pedra. Algun d'ells vomitava abans de pujar-hi, altres reien de manera infantil. Quan tots estigueren situats on els pertocava, el Magne sacerdot féu un moviment circular amb el ceptre per damunt del seu cap. Es dirigí al centre de la sala i cridà:
-Biganda Muhäl niitu vus! Biganda Muhäl lovate vus! Vus jélpatte him!* (El Gran Muhäl us necessita! El gran Muhäl us estima! Ajudéu-lo!). Que comenci la cerimònia de transferència d'ànimes!
En aquell moment catorze sacerdots més apareixeren a la sala vestint també els mocadors porpres i les còfies daurades. Es situaren un a un al començament de cada filera d'altars. Aixecaren els seus ceptres enlaire. Els prengueren amb les dues mans i desenvainaren els ganivets esmolats que amagaven al seu interior.
-Jélpatte him! - cridà el Magne sacerdot al moment que baixava la mà i clavava i esbudellava amb el seu ganivet el primer dels neutres de la seva filera, desde l'esternó fins al final de l'abdomen.
-Jélpatte him! -cridaren els altres catorze, repetint la mateixa operació sincronitzadament.
A l'instant, els primers quinze neutres, amb el ventre obert de dalt a baix es posaren a cantar pregaries repetitives.
-Jélpatte him! -cridava a cada filera el Magne sacerdot.
-Jélpatte him! -repetien els altres
Pel terra de la sala començava brollar la viscosa sang lila dels joves sacerdots neutres que era recollida per uns canals exacavats a terra i conduida a un canal central que s'endinsava a les parets de la sala.
-Jélpatte him! Jélpatte him! Jélpatte him!
Les veus s'apagaven i la sang corria pels canals, s'endinsava per un sitema de tuberies i després de recórrer molts metres i escalfar-se entre les parets del volcà, anava a parar a un dipòsit, en una sala molt especial. La sala de regeneració del Gran Muhäl.
Allà es reunien els kraons més poderosos. Esperaven l'esdeveniment més important. El procés era a punt de completar-se. El Gran Muhäl estava a poques hores de completar la seva regeneració total. El Déu encarnat. El seu ADN fusionat amb el de milers dels seus devots neutres, d'ADN pur i lliure de malformacions. Aquell procés que portava anys gestant-se a l'interior del volcà, des que "el Moco" caigué a la Terra, era a punt d'arribar al seu final. En poc més d'un dia el Kraó més poderós de tots els temps podria abandonar la seva presó líquida i escampar el seu terror a tort i a dret pel planeta que l'havia permès impunement, renéixer.
Alièns a tot això al camapament de l'Espasa Solitaria, Locúss, Tyrone i Santafé intentaven fer inventari de baixes i destrosses del campament.
-L'atac a estat greu per la manca d'efectius però estic segur que això era només una maniobra per mantenir-nos ocupats. En total no hi havia més de dos-cents kraons.- comentà en Santafé amb la roba completament xopa de sang kraona, ja fosca i seca.
-Busquem a la "Jefa" i a veure què ens explica, Apo!
1 comentari:
Sí senyor... Magnífica explicació dels objectius del Gran Mühal... Friso per veure qui explica la seva regeneració definitiva i sortida de la pisicina on és tancat...
Publica un comentari a l'entrada