TrashTale: Savage Life

David:

Semblava que les portes de l'Infern s'haguessin obert de bat a bat en el campament de l'Exèrcit de l'Espasa Solitària. Quan Tyrone i Locúss hi arribaren, al seu voltant només veieren explosions, trets, i sobretot morts i ferits, homes que queien muralles avall, entremig d'aquella xusma de criatures que atacaven en gran nombre i estaven a punt d'obrir un esvoranc per on entrar... Kraons, una cinquantena d'aquelles immundes criatures, tal com veié Locúss! En aquell moment, però, començava a forjar-se en el seu interior el canvi cap a en Killkrao.

-Company, això mereix tots els honors! -digué Tyrone fent cruixir les cervicals amb un cop de cap. Estic entumit, no m'aniria malament una mica d'acció...

Tyrone tregué un CD daurat de la seva armilla per posar-lo al reproductor de la electrobike. I malgrat la batalla en què es trobaven, s'alçà per damunt dels caps una música antiga, un vell tema construït damunt una potent descàrrega de scratches i bases breakdance de la millor collita, alguna cosa que a en Locúss li sonà remotament familiar:

-"ROCKIT"! YEAH!- cridà poderosament Tyrone.

El gegant negre es posà a fer moviments convulsius però ben sincronitzats: estava ballant, estava fent el Robot! Tot amb el mateix estil i el mateix art que en els vells temps, tal i com recordava en Locúss. Tyrone, sense deixar de moure cames i braços sincopadament, prengué la seva retallada i, després de girar 160 graus la cintura, s'encarà als Kraons, començant a disparar i a rebentar cervells.

Les bèsties, distretes per aquell espectacle sorprenent, van començar a caure abatudes abans de reaccionar. Però en pocs segons, Tyrone i Locúss tenien al damunt quaranta bèsties liles armades fins les dents.

-KILLKRAÓ!

Una flamarada d'odi i repulsió encengué Locúss que, sense saber ballar, començà a moure's per entremig de les bèsties amb un matxet a cada mà i a repartir estossinades amb els seus poderosos braços. S'ajupia, creuava les cames, girava el tors, es contorsionava, i a cada gir clavava, esgarrinxava, trossejava la carn kraona. Dallava caps, membres, clavava els matxets fins al fons amb un cop precís per enretirar-lo al moment. Mentrestant, Tyrone feia servir amb destresa la retallada, amb la qual cosa els cadàvers s'anaven amuntegant la seu voltant. Només una ferida al genoll el va encendre:

-Merda! Fills de puta! Aquest és el genoll que m'havia trencat jugant a futbol a la universitat!

Veient el seu atacant desprevingut, Locúss féu un salt que el col·locà a la seva esquena i travessà l'ànus de la bèstia amb el matxet, acompanyat pel seu poderós puny.

-Sí senyor, un Fist Fucking com cal!

Només quedaven tres criatures i per rematar la feina, féu un nou salt endavant, mantenint junts els matxets amb els braços estirats endavant, travessant l'abdòmen de la criatura, amb tanta virulència que, de passada, esguerrà tota la seva carn, travessant-lo de cap a cap i clavant-se al pit de l'altre kraó, que estava a l'esquena de la primera víctima. L'últim kraó, horroritzat per aquella barbàrie, arrencà a córrer cap al bosc.

Treient-se de la cintura el cos del kraó travessat, prengué un dels matxets per llepar-hi la sang kraona que es començava a escrostonar. Un aire salvatgement poètic l'envaí, inflant-li el pit amb unes paraules que no sabia d'on venien...

-La venjança és la més dolça de les mels.