Xavi:

Amb en Tyrone al costat, s'endinsaren a la selva, i en aquell moment, tot i que carregat d'odi, en Killkraó, no pogué evitar una glopada de nostàlgia. Sobretot quan, en Tyrone, damunt la seva electrobike, li digué, cridant:

-Ei, Locúss, ara ho veuràs: com en els vells temps!

Per tot seguit prèmer un altre botó de la seva bike i, poderosament, començà a sonar una música que feia molt, molt de temps que no sentia: era a ritme funky, evidentment, música negra, de la que li agradava a en Tyrone, però allò que sonava,oh, sí, era en Michael!!! Un antic cantant que el segle passat va ser acusat de pornògraf infantil per després treure un nou disc anomenat: "Chiki-chiki-guau-guau" que revolucionà el món de la música. I ara, de sobte, tornà a sonar, allà, enmig de la fosca selva, disposats a arrassar tots els kraons que poguèssin trobar. El què realment va emocionar en Locúss fins al punt de fer-li caure una llàgrima, va ser veure el Tyrone cantant aquella cançó:

Chiki-chiki-guau-guau
I wanna be your dog
Chiki-Chiki-guau-guau
Y wanna be your cock

Tot de records l'invairen, a en Locúss: quan van estudiar junts, quan feren el servei militar junts, quan en Tyrone l'ajudà a sortir d'una pallissa entre soldats... tota la vida que havien compartit li passà per davant dels ulls en un instant, fins i tot quan en Tyrone se li va declarar, per dir-li que s'havia enamorat d'ell, que era gay i que feia anys que tacava els llençols sommiant amb ell. Allò, a en Locúss el sobtà, i li digué que ho sentia molt, que a ell li agradava el peix, i que ho sentia molt. És clar que la seva amistat va refredar-se durant un temps, però el destí els havia tornat a ajuntar, i allà estaven, cantant amb en Michael, sobre les seves electrobikes i carregats d'armes.

Marc:

En Locúss entrà a en Fizz cap a l'habitació una altra vegada i el llençà al llit.

-Vesteix-te, tenim feina! i avisa als altres hem de tornar al campament. -La cara del sergent havia canviat, la rabia havia deixat lloc a l'odi. Un odi profund que li feia vibrar una espurna vermella al fons dels ulls. -Però no et pensis que això quedarà així, munt de pústules purulentes, quan acabem amb els kraons et tocarà a tu.

En Fizz sortí corrent de l'habitació, amb el cap cot, el coll adolorit i morat i sense ni mica de pus que brollés dels seus grans. En Chuk encara era a la habitació amb la retallada arrepenjada a l'espatlla, mirant-se l'americà de dalt a baix.

-Em sembla que si has d'anar al camp de batalla necessitaràs uns pantalons. -Féu amb un somriure sota el nas.

-Tu qui ets l'Einstein? On cullons en puc aconseguir uns!

-Sóc en Chuk Herrings i els teus pantalons están aquí -amb molta punteria en Chuk li llençà els pantalons a la cara a en Locúss. Aquest, sense perdre temps, se'ls posà i es cordà el cinturó.

-Tens més armes com aquesta? i un mitjà de transport ràpid per arribar al campament? i més homes com tu, per ajudar l'exèrcit?- deixà anar el sergent sense aturar-se mentre es lligava les botes.

-Si, si i no. No sé qui et penses que ets ni perquè et preocupa tan l'exèrcit de la polla solitària però no comptis amb mi per anar a aquesta carniceria, nano.

-Veig que tot t'importa una merda,eh? ets com jo era abans de... Ara sóc el Killkraó i el meu objectiu a la vida és exterminar tota forma de vida extraterrestre que se'm creuï pel davant.

-Ha ha ha, parles com el protagonista d'una pel·lícula dolenta, hahaha però tranquil jo sóc americà, no m'exterminis hahaha.

En Locúss aixecà el dit anular de la mà dreta a en Chuk i l'empentà cap un costat per poder sortir de l'habitació. Baixà les escales fins a la sala principal de "El Rancho". Quan entrà al local ja només hi quedàven les meuques i algún borratxo tumbat a terra. Un rastre de sang indicava el camí per on havia sortit el Juanito i a la barra "la Guapa" feia caixa.

-Ei "forastero" havia apostat per tu, m'has fet guanyar molta "plata". Si necessites alguna cosa o algun servei fes-m'ho saber, d'acord? tens barra lliure aquí.

-Molt bé preciosa, doncs com puc anar al campament d'una manera ràpida?

-Agafa la electrobike del Chuk segur que ho entendrà.-Feu un somriure maliciós- I té agafa això, també t'anirà bé. -De sota de la barra les dues parts de "la guapa" tregueren dos fusells de canons retallats i els llençaren a en Locúss, que amb habilitat les agafà i les penjà a les seves espatlles.

-Gracias Guapa! Quan hagi exterminat als Kraons tornaré per fer-te un clau que no oblidaras mai. Paraula del Killkraó.

La Guapa somrigué i es fregà els seus quatre pits sincronitzadament i llençà dos petons burletes a l'aire. El sergent sortí del local. A fora era negra nit. Veié aparcades a l'entrada les electrobikes dels "Piratas" i muntà la primera d'elles. En Locúss coneixia bé aquell model, n'havia tingut un igual durant la seva època de bandal urbà. Sense dubtar-ho premé el botó groc del puny dret del manillar. Amb un zumzeig greu el vehicle es posà en funcionament. Després de molt temps en Locúss es sentia com a casa, amb ganes de matar, i amb les vibracions d'una electrobike a sota dels ous. Quan es disposava a accelerar notà una mà a l'espatlla.

-Es pot saber on vas xoriço malparit!

-No tinc temps per pollades, ja us tornaré el bitxo quan acabi!

-No és qüestió d'això, Locúss, és que no em reconeixes? -El sergent es girà, impacient.

-Fill de la gran puta! Tyrone!

-Si cabronàs! te n'anaves de gresca sense mi? -en Tyrone era un negre corpulent, amb unes patilles considerables, calçava unes ulleres de sol de mirall i s'estava fumant un habà.

-Em vols acompanyar? vas armat?

-Estic a punt. No sé què tens en contra dels violetes, però ja saps que pots comptar amb mi per qualsevol baralla.

En Tyrone cavalcà damunt del seu ferro i els dos arrencaren en direcció al campament, deixant enrera La Milla i la seva casa de putes.

David:

En Killkraó, encès amb una flamarada d'odi, pujà els graons de l'escala de dos en dos fins arribar al primer pis de El Rancho. Seguir la pista dels fugats, Fizz i Ramona, no era gens difícil: el fastigós mutant havia anat deixant un rastre de pústul·les reventades al llarg de tot el camí. I, d'altra banda, se sentien els gemecs de plaer de la puteta, cosa que encara indignà més el sergent. Acostant-se de puntetes a la porta d'on sortien els sorolls del xou sexual que havien iniciat aquell parell, Locúss escoltà uns segons abans d'empènyer amb violència la porta a terra. I efectivament, damunt d'un matalàs recosit i grinyolant, s'estintolaven matusserament en Fizz i la Ramona. El mutant no parava de desprendre sucs, refregant-lo pel cos de la dona i, en acabat, baixava fins al pubis on la seva llengua punxeguda i estreta s'enfonsava dins els llavis de la dona, amb el consegüent plaer. Tant entregats estaven a la seva feina, que no s'adonaren o no volgueren adonar-se de la presència de Locúss.

-Fizz, grandíssim fill de puta!- digué Killkraó, posant en funcionament la seva ànima assassina. Es llençà al damunt del mutant que, sortint del seu embadocament, va fer un salt enrera per evitar les grapes poderoses del sergent, caient de cul al terra. No va tenir temps per a res més: com una pantera, Killkraó se li llençà al damunt, colpejant-lo repetidament. La sang i el pus es barrejaven indistintament i Fizz no tenia temps de cridar i moure les mans per desfer-se dels cops a la mateixa vegada, així que era com un animaló rebent aquella estossinada.

Llavors, Killkraó s'aturà per agafar-lo del coll. La poderosa grapa del sergent s'hi aferrava, malgrat petar-li tots els grans i berrugues que supuraven sucs amb el raig d'una font. L'alçà del terra, empentant-lo cap a la finestra tancada, i entre els vidres que queien cap a fora. Killkraó deixà el pobre Fizz suspès en l'aire.

-Cabró tarat, demana'm disculpes! Convence'm de que ets una rata fastigosa, un traïdor menyspreable i et perdonaré la vida!

Però abans que el pobre mutant implorés pietat, una veu poderosa sonà a les esquenes del sergent.

-Deixa'l immediatament dins l'habitació, reculliu i marxeu abans que "La Dolorosa" vulgui intercanviar unes paraules amb vosaltres.

Sense deixar de sostenir Fizz en el buit, el sergent es girà per veure Chuck dret, amb una retallada entre les seves mans. No semblava nerviós, doncs el gegant negre va aprofitar per, parsimoniòsament, treure's un cigar habà de la butxaca de la camisa i començar-se'l a passar d'una banda a l'altra dels llavis, llepant-lo, sense acabar d'encendre'l, mentre amb la mà dreta sostenia aquella arma anomenada "La Dolorosa".

Locúss, però, no es deixà impressionar, treient una 9 mil·límetres de la cartutxera que duia lligada a la cama dreta i apuntant en Chuck, tot sense deixar de sostenir el pobre Fizz, que ja es trobava més mort que viu.

-Dialoguem, doncs, cara a cara i amb les mateixes armes dialèctiques- digué el sergent. Ja tinc ganes de xerrera.

-Seriosament, foraster: crec que tu i els teus amics teniu coses més importants en què pensar, que anar fent gresca en negocis honestos com aquest- i amb la mirada assenyalà a Locúss que mirés per la finestra.

I allí, més enllà del pobre Fizz i d'una espessa boscúria, on més o menys calculava que es trobava la fortalesa de l'exèrcit de l'Espasa Solitària, Locúss ho veié tot en flames i distingí sons de trets i lluita enmig de la nit. L'aire li duia l'olor inconfusible de la sang kraona.

Anselm:

Pero el bò d'en Locúss no tenia cap intenció que aquell joc estupid s'allargués massa, així que va deixar anar els genitals d'en Juanito per allargar la mà i dirigir-se al seu anus, on introduï violentament 4 dels seus dits.

-ARRRRGGGG ' ABRÓ!!!!!

Immediatament Juanito deixà d'exercir pressió en els ous del sergent, cosa que
aquest aprofità per endinsar la seva mà fins el canell al tercer ull del soldat, que va reaccionar introduïnt també la seva manassa en el cul de Locúss, però davant la
seva sorpresa aquest no només no es va ni immutar, sinó que li engegà un cop de cap a la mandibula que el va deixar mig estabornit.

-MALEÏT RETARDAT!!! - Empentà el sergent amb un cop de peu el gegantí ésser deforme, desembussant el seu braç amb un reguerol de sang que li arribava fins al colze degut al brutal "desgarrament" anal que havia sofert el mutant.

Aquesta escena havia excitat sobremanera a la Ramona, que jeguda sobre una taula feu a una banda el seu minuscul tanga i començà a acariciar els seus llavis vaginals al compàs que els dos homes exploraven els seus rectes. Fizz, que era ben aprop, s'acostà sigilosament als malucs de la Ramona i començà a ajudar-la en la seva masturbació, i ben aviat la seva llengua es disposava a passejar per les tendres pastures de la senyoreta. Fizz no va poder controlar la seva excitació i unes butllofes li esclataren, segregant un liquid pastós que Ramona va refregar amb fruició pel seu entrecuix.

-HE GUANYAT!- pronuncià finalment en Locúss- HE GUANYAT "EL JUEGO"!!!-
victoriós, Killkraó aixecà els braços fornits i la multitud exclamà en crits i xiulets d'admiració. La ràbia inicial havia esdevingut euforia incontrolada i la erecció més tremenda de la vida del sergent, desvocada enmig del seu públic totalment entregat.

Però quan Locúss es girà cap a la taula de la Ramona no hi havia ningú. Amb una mescla de pànic i ràbia el sergent s'acostà a la taula i només trobà un rastre
de líquid pudent i llardós que s'allargava escales amunt de les habitacions del
"Rancho".

-RAMONAAAAAAAA!!!!- va cridar el sergent i es va fer un silenci mortal.

Xavi:

- 'quet ill de futa em vol afar la MEVA Ramona!!! - va contestar en Juanito a en Chuck, per tot seguit, arrencar-se els pantalons d'una forta estrebada i deixar al descobert un tanga ajustadíssim de lleopard, tan ajustat, que tot el penis, llarguíssim, gruixit com un tronc i erecte, sobresortia per totes bandes. Aquest gest el va fer acompanyat d'un fort crit:

- AAAAAAAAAAAAAhhhhhhhgggggg....!!!! La Ramona e mefa, eeeeeeeeeeee MEEEEEEVAAAAA!!!!

I mentre cridava, es colpejava el pit amb els dos punys tancats.

- Molt bé, Juanito, molt bé... tranquil.- Va sosegar-lo en Chuk . Només hi ha una Ramona i a "La Milla" està prohibit compartir una dona. O sigui que, ja saps què toca fer, no?

I en Juanito, al sentir aquelles paraules, xisclà histèricament, es tornà a colpejar el pit i, amb la la llengua penjant-li d'una banda a l'altra, diguè:

- "El 'uego", "El 'uego", "El 'uego" !!!!

En Locúss no entenia res. Al sentir les paraules d'en Chuk i en Juanito, tothom es posà a aplaudir i a cridar: "El Juego", "El Juegooo"...

- Muy bien, muy bien, amigos, un momento - tranquilitzà en Chuk: - Gringo, si vols anar al llit amb la Ramona, hauràs de jugar a "El Juego". No hi ha cap altra opció. Hi ha més dones, però. Si vols anar-te'n a cardar amb una altra senyoreta , no hi ha problema. Però, si vols la Ramona, no hi ha més cullons: hauràs de guanyar el Juanito a "El Juego"!!!!

Tothom es va posar a cridar entusiàsticament. Va poder veure en Fizz, molt a prop d'ell, excitadíssim d'emoció i banyant de pus a tothom qui tenia al voltant.

La Ramona, la seva dama escollida, se'l mirava fumant, i li clicà un ull. Killkraó s'adonà que allò era més del què semblava. No sabia de què es tractava aquell joc, però era evident que si no hi competia, no es perdia una nit de sexe salvatge. Era el seu honor que seria enterrat per després pixar-s'hi a sobre durant tota l'eternitat. Als seus ulls vingueren imatges de tentacles fàlics i líquids pudents, irritacions anals i penetracions impossibles. La sang li inflà les venes. Ara era Killkraó. Res l'aturaria. Res.

Amb la ràbia als ulls, cridà: - VULL LA RAMONA!

Els clients de "La Milla" cridaren d'alegria.

- VULL JUGAR A "EL JUEGO"!!!

Més cridòria i aplaudiments. De sobte es començaren a fer apostes al voltant del dos competidors, que s'havien quedat sols amb en Chuk al centre d'aquell guirigall estrepitós. S'adonà, però, que molts dels crits pronunciaven el nom de "Juanito".

En Locúss s'apropà a en Chuk:

- Explica'm les regles de "El Juego".

- Molt senzill, gringo: Un jugador contra l'altre. Nus de baix. "El Juego" es tracta senzillament d'apretar el "huevo" de l'altre... Entiendes? Tendrás que cojer el huevo de Juanito i apretar amb totes les teves forces. Fins que ell cridi. Hasta que su cuerpo aguante, pive. Qui més temps duri, s'emporta la Ramona. El públic contarà segon per segon. Ta bien pues?

- Ta bien. - respongué en Locúss.

En Chuk tornà al centre de la rotllana. Ja feia estona que en Juanito s'havia tret el tanga i exhibia els seus genitals enormes. No parava de donar voltes a la rotllana de gent, que l'aplaudia, tot fent crits i llençant baba a tort i a dret. Estava excitadíssim. La gent bebia i apostava, cridava i bramava.

En Locúss es va treure el pantalons. S'acostà on era la Ramona i li digué:

- Això és per tu. Guarde-me'ls. Després me'ls hauràs de posar.

La Ramona agafà els pantalons i els olorà amb fruició:

- Gringo, si lo consigues, me conseguirás.

- EMPIEZA "EL JUEGO"!!!!- Cridà en Chuk. - Primero será el yanqui, a mi izquierda, quien agarrará el Huevo de Juanito. Estan listos, pues?

En Locúss es posà just davant de Juanito. Aquest se'l mirava somrient, i a més, anava trempat com un mico:

- 'ai ingú ma uanyat a el 'uego. Ill de uta, tu ampoc u faràs - I escupí un regalim de baba al damunt de seu prepuci, tot somrient.: - Mi mamá me mima.

- Preparado, gringo?- preguntà en Chuk a en Locúss.

- Preparado - i amb la seva mà esquerra envoltà els ous de Juanito, grans com dues cantimplores de l'exèrcit.

En Chuk aixecà les dues mans. El públic es quedà mut a l'instant.

- TIEMPO!!!

I tothom començà a cridar, acompasadament, sense aclucar les parpelles:

- Uno, Dos...

Marc:

De nou la música començà a sonar, canviant cap a un sò més sensual on els instruments de vent de la banda guanyaven protagonisme preparant al públic per l'espectacle principal. Els homenots i mutants que omplien el local callàren com cadàvers, esperant amb lúbircs desitjos veure la seva afrodita, la seva venus encarnada.

Suaument entre els cortinatges de color granat que penjàven al fons de l'escenari, aparegué una cama perfecta, que lluïa una sabata negra de taló d'agulla esmolat com un punxó. Vestia una mitja negra que finalitzava a la meitat de la cuixa, on s'engaxava amb les pinces d'un lligacames. S'enlairà i s'estirà, es fregà amb el pretès teló i tornà a amagar-se. Després aparegué un braç amb unes mans fines, d'ungles llargues pintades de negre, i poc després un altre, que sensualment fregaren la cama. De cop els braços s'aturaren i apartaren amb un moviment àgil la cortina dreta, per deixar a la vista entre la penombra el perfil de mig cos d'inconmensurable bellesa. Les seves corves eren perfectes, eren com una escultura de pell vellutada i carn dura, que traspuava sensualitat i sexualitat en tots els seus moviments. La dona féu una passa en direcció al seu afamat públic i quedà completament iluminada per el focus.

En Locúss tan calent com tots els altres homes de la sala començà un escaneig a fons de la vedette per no deixar-se cap detall. Es recreà amb aquella cama perfecta i gaudí intensament quan veié que més amunt d'ella, un tanga de seda negra deixava poc espai a la seva imaginació. Notà com bombejava la seva sang quan veié el lligacames d'encaix també negre que portava just damunt del tanga. Se li obrí la boca quan s'adonà dels abdominals suaument definits que lluia la noia i començà a babejar quan els seus ulls es posaren al damunt d'aquells pits turgents, de mugrons erectes, que només eren tapats per dos triangles de seda negra subjectes per unes cadenetes de plata que alhora feien de tirants. Res comparable, però, al rostre de la jove. Ulls ametllats de color verd clar, amb unes pestanyes negres i llargues unes celles fines i definides que insinuaven certa malícia. Cabells llargs i llisos del color de l'atzabeja. Llavis molssuts, pintats d'un color lilós molt intens i brillant. I un nas que la mateixa Cleòpatra hauria envejat, esmolat i fi, ni gran ni petit, amb la proporció perfecta.

En aquells moments el sergent lluia una erecció indissimulable. Al damunt de l'escenari "la Guapa" és seguia movent, prop dels cortinantges encara només mig oberts, al ritme sensual de la música, quan tot el públic començà a xiuxiuejar primer i amb una creixent intensitat elevant el tò de veu, cridant tots a una:

-Más! Más! MÁS!

La dona de l'escenari somreia i ballava, i amb les mans demanava més intensitat als assitents.

-MÁS! MÁS! MÁS! -cridàven en massa.

Un altre focus iluminà l'escenari, i del darrera del teló aparegué una altra cama, i un altre braç, que aquest cop amb amb menys sensualitat apartà la part esquerra dels cortinatges. La música canvià de cop. Entràren guitarres elèctriques i sintetitzadors.

-La Guapa! La Guapa! -l'impuls sexual de tots els mascles de la sala acabava de desfermar-se.

Davant dels ulls d'en Locúss apareixia una altra dona de idèntiques característiques que la que acabava de veure. Quan creia que era impossible un dona tan ben feta se'n trobava dues. Aquesta però, era rossa i també d'ulls verds, i també de pits ferms i preciosos i també d'abdominals perfectes. Però en Locúss dubtà. Les dues dones es movien acompassades mig de perfil, perfectament sincronitzades. Tan que el sergent pensà que estaven enganxades.

I no errà!

-Què li sembla gringo? La Guapa és el somni de qualsevol home, dues dones pel preu d'una i a més té uns cossos perfectes!- En Fizz excitat anava supurant pus verda en grans quantitats.

-Són siameses? - en Locúss encara no es creia el què veia.

En Fizz asentí amb el cap i esquitxà al sergent amb part dels seus líquids. La música continuava animada mentre a l'escenari començaren a aparèixer més dones amb poca roba que incitaven i excitaven els espectadors. La majoria eren "cambiadas", amb diferents graus de mutacions, però totes eren igualment desitjades per els assistents.

Anaren baixant de l'escenari i repartint-se entre les taules, mentre la Guapa continuava la seva simètrica dança sexual.

En Locúss restava hipnotitzat amb el ball, quan, sense esperar-s'ho una de les noies se li va seure al damunt aixerrancada, i es va començar a fregar amb la seva prominent erecció. La jove no semblava tenir res extrany al seu cos lúbric, però quan va mirar la seva cara s'adonà que on hi hauria d'haver un nas, només hi havia un turonet de carn sense forats ni aletes, i que en lloc d'orelles tenia unes incisions que es movien al ritme de la respiració. Això, lluny de fastiguejar al sergent, el va excitar de tal manera que va començar a magrejar a la "cambiada" amb fruïció i lascivia. Començà a introduir la seva afamada llengua a la boca de la preciosa mutant, la que li responia de idèntica manera amb llepades i carícies.

-Eh, t-tu! illdefuta la Ramona éf meva! - en Juanito era darrerra seu desprenent una dolça olor a destileria.

-La "señorita" ha triat. Busca-te'n una altra! - féu en Locúss sense girar-se ni deixar el joc sexual amb la seva nova amigueta.

-Fés a fendre fer sac, aguesta ef la MEVA feñorita!

En Juanito, borratxo com estava, agafà la cadira on seia el sergent, l'aixecà uns centímetres amb la Ramona al damunt i tot, i els deixà caure. La fusta mig corcada es trencà i sergent i "señorita" caigueren a terra. D'una rebolada en Locúss, es tragué del damunt la dona, prengué una de les potes de fusta i li clavà un cop al bell mig del crani al Juanito. Aquest, impassible, esclafí a riure, prengué el sergent pel coll i l'aixecà de terra. En Locúss agafava amb les dues mans el canell del mutant intentant desfer-se de la presa, però veient que li faltava l'aire, no tingué més opció que etzibar-li una sonora patada als cullons al pobre Juanito, que instantàniament deixà anar al sergent per caure plegat agafant-se les seves parts nobles.

-La Ramona avui és meva!

Sense saber d'on venien, uns quants parells de mans se li tiràren al damunt i l'immovilitzaren. La música s'aturà i es formà una rotllana al voltant de la trifulca. De sobte un cop sec i eixordidor sobre el terra de fusta del local, calmà a la gent.

-Qui gosa torbar la pau i la luxuria del meu local?! - era la veu morena de "la Guapa".
-Chuck! d'això te n'has d'ocupar tu, malparit! - Era la veu rossa de "la Guapa".

-Ho sento, "darling", és que la Rosita m'ha distret... - De prop de la barra un home negre d'uns dos metres d'alçada amb un ull tapat, vestit amb uns texans amples i caiguts, unes botes camperes de pell de serp blanca, una samarreta blanca de tirants ajustada i una jaqueta de pell negra curta de motorista, es dirigia cap al centre del problema.

-Una altra vegada tu Juanito?

David:

Abans que aquella pobra criatura pogués mormolar un dels seus comentaris, amb la grapa de la seva mà dreta Locúss l'agafà per les galtes de la cara, deixant-li la llengua pengim penjam.

-Ni un comentari, tarat. Vull oblidar el nostre "assumpte" perquè ara tinc coses més importants al cap.

Juanito va fer que sí amb un gest afirmatiu. Locúss el deixà anar violentament, caient entre d'altres companys que s'apretaven dins la furgoneta militar. L'empentaren i li donaren alguna cleca, però tots ells ja anaven prou borratxos amb els licors que es destil·laven al campament i li ho feren amb ganes de riure, sense buscar gresca.

"Fizz" li passà a Locúss una petita petaca de llauna, abonyegada i rovellada com si hagués sobreviscut a una explosió nuclear.

-Tingui, sergent. Prengui'n una mica i relaxi's. A "La Milla" només hi ha indígenes, els Kraons són ben lluny. No cal que es posi més en tensió.

-La tensió és l'aire que respiro- contestà, i després de fer un silenci, Locúss begué de la petaca, deixant-la seca.

No tardaren gaire en arribar a "La Milla". De fet, el poble eren quatre cases atrotinades i algunes caravanes. Però al capdavall de tota aquella misèria, sobresortia una casa enorme, una construcció indiana, de feia dos segles, que gaudia d'una millor cura, com si l'únic motiu per sobreviure d'aquella gent d'ulls foscos i pell desgastada fos mantenir un santuari dedicat a la perdició. Malgrat que l'única il·luminació externa de què disposava eren uns llums d'arbre de nadal, el color vermell terròs de la seva fusta i les reformes que se li havien fet la deixaven en un estat immillorable, enmig de tot aquell femer.

-"El Rancho" -digué Fizz a Locúss, després de veure com aquest se sentia atret per la construcció-. L'únic motiu per acostar-se a aquestes terres. "La Guapa" dirigeix el negoci com ningú, i veurà com les noies no defrauden.

Al voltant de la casa ja s'hi aplegaven altres vehicles, tots ells atrotinats, dels homes de l'exèrcit. Li cridà l'atenció unes motos força ben arreglades.

-De qui són aquelles montures? Pensava que els civils no tenien res més que un sostre pudent, malalties i atacs dels kraons.

-Són dels "Piratas", un grup de gringos que fa anys volten aquestes terres. No estan de part de ningú, però porten un estil de vida propi. No sé, un grup d'imbècils disposats a jugar-se la pell enmig del foc creuat només per sentir-se aventurers- i mentre parlava, Fizz deixà anar un riure apagat que li féu petar alguns grans més.

A l'interior del "Rancho" es respirava moviment i diversió. Els homes cridaven, bevien, jugaven a cartes o feien apostes per veure qui guanyava més polsos o llençava millor el ganivet. Al fons, damunt d'una tarima, una orquestra tocava una mena de blues tex mex que convidava tant a ballar com a beure. L'alegria i la por es barrejava en les venes d'aquells homes, i només amb alcohol i dones semblaven disposats a acceptar-ho.

Llavors, quan Locúss s'havia assegut en una taula d'un racó juntament amb Fizz i cinc o sis homes més, cessà la música i la llum fou substituïda per un únic raig de llum, un focus que il·luminava el centre de la sala.

-Prepari's, gringo. És a punt de conèixer "La Guapa" i les seves noies.

Anselm:

El camí cap al fort va ser una trista desfilada. La mestressa espasa mirava preocupada el seu company, i intuïa que alguna desgràcia l'havia trasbalsat, però no era el millor moment per parlar-ne, així que decidí deixar-lo tranquil i aferrà una mà a l'empomadura del seu floret per prevenir qualsevol perill cosa que incloïa el desquiciat sergent.

Locúss caminava per inercia, amb el cap baix, rememorant la trista melodia que havia escoltat un mes abans de la guitarra d'un bluesman en un club de Utah. Això el va dur a recordar el seu amic Tyrone. Què se n'havia fet? on era? aquell germà negre amb qui tant bons i mals moments havia passat a l'exèrcit? Locúss era conscient que ni la presencia del germà podria fer-lo tornar a l'home que va ser abans de ser capturat pels kraons.

Per fi ambdós arribaren a les rodalies del fort, quan un dels vigilants de la presa sortí corrent a cercar-los.

- Mestressa, válgame la virgen, esta viva!!!- digue palpant-la pels braços.

- Hola Pablo estic contenta de veure't. -Després de propinar-li una afectuosa cleca, la mestressa s'encarregà que dos dels seus valents duessin en Locúss en una llitera i l'atenguessin, mentre una camioneta els duia cap al seu palau. La mestressa aprofità per interrogar en Pablo mentre conduïa.

- I ara Pablo explica'm com estan les coses al fort.

- Es un tanto extraño señora. El sotscomandant Roberto ha près el control de l'exèrcit i ha nomenat al seu germà Carlos com a lloctinent seu. Ha enviat un munt d'homes per cercar-la a vostè i al gringo i el campament està al 60% dels seus efectius. Ja haviem perdut tota esperança señora!!

- Tranquil Pablo, a partir d'ara tot tornarà a la normalitat.

***

Locúss s'havia adormit durant el viatge, i quan tornà en si es trobà en el barracot d'enfermeria. Era mitjanit. El sergent es gratà el cap i va incorporar-se per prendre una mica d'aire, i quan sorti del barracot es topà amb el vigilant.

-Ei gringo que bueno. Com es trova?

Locúss no respongue i mirà a cantonada i cantonada del barracot.

- Gringo, allow me que me presente, em dic Fizz. - El soldat era un dels denominats "cambiados", un individu amb pell escamosa i nombroses bombolles que s'inflaven i esinflaven en la seva cara. De cop una li va explotar sonant "fiiizz" tacant el mono verd d'en Locúss.

-Hehe, fizz, ja ho veu. Miri, ara arriba el meu recanvi i ara lliuro. -L'home feu una pausa- Ara me'n vaig amb mi gente a Las Millas, un poble a 2 Km d'aquí. Anem de "señoritas", prostitutes, ja m'entén... aquí no hi ha gaires dones i sense dones la vida pot arribar a fer-se asfixiant, he he he, que me'n diu, vol venir?

La perspectiva de sexe dur i salvatge amb una fulana va resultar-li atractiva al "Killkraó" com a balsam pel malson pel que havia passat aquells dies. La seva ressentida masculinitat necessitava una autoafirmació contundent; seria capaç de tornar a passar una nit amb una dona?

-Anem. -digue lacònicament. Una tronada furgoneta els esperava. Pel radiocassette sonava cyberfunk, aquella extranya música que tant agradava a Tyrone i que ell odiava tant. A l' hora que Locúss pujà, va trovar una cara que no li era desconeguda; Juanito, el freak del barracot on va passar la primera nit al fort.

Killkraó: un nou començament

L'Espasa s'ocultà com poguè la cara amb la caputxa de la túnica i en Locúss repetí el moviment.

En Hureep els començà a parlar en kraó, relaxadament, mentre els dos humans assentien amb cops de cap i poca cosa més. Poques passes després, efectivament, es creuaren amb el guàrdia, que els saludà i en Hureep, ràpidament, repetí les estranyes paraules acompanyades d'un gest amb la mà esquerra. El guàrdia continuà caminant passadís endins. En Locúss no s'ho podia creure, havien acabat de passar l'últim perill abans no arribèssin a la llibertat. El cor li anava a cent per hora i tenia tot el front mullat de suor. Amb una ràpida mirada i sense dir res va trobar els ulls de l'Espasa; els dos esbossaren un somriure. En Hureep es girà cap a ells sense deixar de caminar, ara ja més ràpidament, i els diguè:

- Ja hi som - i un revolt després la llum del dia banyà les parets de l'entrada de la fortalessa kraònica. L'espessor de la selva, pocs metres per davant, els saludà amb tot el seu verd i aire fresc.

- Marxin ara mateix, no trigaran massa en adornar-se que no hi són - els digué Hureep.

Els dos es disposaven a marxar quan, amb un gest ràpid, el jove lilós retingué per la túnica en Locúss:

- Per cert, no t'acostis més per aquí. Ell és per mi i per ningú més. Això sí - i l'expressió de la cara kraònica li canvià per un instant, s'acostà a l'orella del sargent i amb veu baixeta continuà: - si algun dia vols alguna cosa amb mi...no dubtis en fer-m'ho saber. Cada dos dies canvien el líquid al gran Muhal i jo tinc una estona lliure. No hi ha masses guàrdies, tres o quatre, i jo acostumo a sortir per aquí fora. Podem veure'ns d'amagat, entre fulles i branques, i disfrutar com només tu i jo sabem fer-ho - i li començà a refregar la mà sobre el paquet d'en Locúss mentre un regalim de baba groga li queia per la comisura dels llavis, llepava l'orella d'en Locúss i amb l'altra mà es tocava per sota de la túnica.

En Locúss no reaccionà immediatament. Només notà, i en va ser perfectament conscient d'aquelles milèssimes de segons, com la sang de tot el seu cos començà a circular per les venes a una velocitat extraordinària, que els ulls se li injectaven de sang, que serrrava les dents contra les dents, que apretava els punys i les ungles se li clavaven en pròpia carn i que tot el profund dolor d'aquells dies agònics es convertia eufòricament en una ràbia que mai abans havia sentit. En Locúss va tancar els ulls i inspirà: L'odi inundà la seva ànima. Paral·lelament, el seu cos es va omplir d'una força descomunal i inhumana.

En Locúss, expirà i obrí els ulls.

El jove i viciós kraó ni s'adonà del què passà, mentre acariciava ràpidament els seus genitals i dels dos i la baba queia al terra a grans glopades.

Senzillament, en Locúss agafà Hureep pel cap i li enfonsà els dits grossos de les mans (unes mans que mai abans havia sentit tan poderoses) als dos ulls grocs, obrí la boca i d'una terrible i profunda mossegada, arrencà el front i part del cervell del kraó.

En Locúss mastegà els ossos i el cervell de Hureep, que ara, al terra, empapat de sang groga, tremolava encara amb petits espasmes davant d'una Espasa perplexa i fins i tot espantada.
En Locúss s'empassà aquelles desferres kraòniques, notant que tot allò marcava un abans i un després. En Locúss acabava de finalitzar una vida. Tot el seu passat ja no importava. Allò havia estat el seu ritual iniciàtic. El sargent Locúss, talment com el jove Hureep, ja no existia.

-Déu meu, Locúss... - era l'Espasa, que s'havia apartat unes passes enrera d'aquell escenari fastigós.

- NO. Ja no em diguis Locúss. Locúss ha mort. A partir d'ara, diga'm Killkraó.

L'Espasa estava blanca com la neu. Killkraó es va eixugar la porqueria de la boca i li diguè:

-És hora de marxar. Aviat tornaré, aquí, però ara no és el moment. Tu sas de tornar amb el teu poble. Et necessiten. I portem massa temps inhalant aquest aire corrupte. Qui sap els efectes que tindrà en nosaltres. Marxem.

Tot seguit agafà l'Espasa per la mà i, amb cautela, mirà a banda i banda, observant un escenari lliure de kraons. Es posaren a correr sense intercanviar cap paraula.

Marc:

En Locúss amb prou feines podia mantenir-se dret i només pensar en haver de lluitar contra els violetes el feia tremolar. Tot i així, omplí d'aire els pulmons i amb uns moviments precisos del coll, seguits d'uns espetecs d'ossos, intentà colocar-se bé l'esquena per recobrar la postura digna que havia exhibit sempre llevat dels darrers cinc dies. Quan li semblà que havia acabat, mirà a la mestressa sense gaire convicció.

-Estigui tranquil Locúss, en Hureep ens ajudarà a sortir, vol que sortim d'aquí tant com nosaltres marxar.

El sergent es mirà el jove kraó, vestit amb una túnica blanca que deixava el seu pit violaci i humit al descobert, i féu un moviment d'assentiment amb el cap. Per resposta obtingué un grunyit gutural i una espècie de somriure malèfic que deixava a la vista una filera d'esmolades dents.

-Jo sóc en Hureep. Segueixin-me, haurem d'anar ràpids. Ara és l'hora que canvien el liquifoodie al recipent del Gran Muhäl. És una operació delicada, així que la majoria de la Guardia Divina estarà vigilant la sala sagrada. De moment posin-se això. -D'una bossa de pell que portava penjada, en tragué dues llargues capes granat amb caputxa.- Són de vigilant, suposo que serà suficient.

Gairebé sense donar-los temps a posar-se la roba l'adolescent començà a caminar amb passes llargues i segures entre els passadissos excavats en la roca volcànica. En Locúss agafat a l'espatlla de l'Espasa seguia amb esforç, mig coix i amb les cames lleugerament separades i arquejades, el camí que els havia de tornar a la llibertat.
Pujaren escales i deixaren enrera la zona de les cel·les, travessaren grans sales amb les parets pulides gairebé amb la perfecció d'un mirall, amb símbols geomètrics al terra que semblàven explicar històries milenàries. Finalment arribaren a una sala coronada amb una cúpula octahèdrica, plena del què semblaven altars de sacrifici, ordenats en fileres, i conectats entre ells per uns canals excavats a terra que desenvocàven en un riu central, per on circulava un líquid lilós que desprenia una fortor molt desagradable. De cop en Locúss s'aturà. Els genolls se li plegaren i començà a vomitar entre forts estertors. En Hureep s'aturà i girà el cap per mirar què passava:

-Si no pot controlar al seu amiguet més val que el mati aquí mateix senyora!

-Tranquil noi, ara acabem. Encara falta molt per sortir d'aquí?

-Si el seu fastigós humà no ho esguerra abans, ens deuen quedar uns cinc minuts fins la porta de servei de la zona sud.

-Aguantaré llimac, no passis ànsia.- Digué en Locúss eixugant-se la bilis que li regalimava per la barbeta.- Tu porta'ns on ens hagis de portar i acabem amb aquest numeret.- Aquella pudor agra havia portat a la ment del Sergent imatges del seu martiri, imatges que ja mai l'abandonarien i que el torturarien fins la fi dels seus dies.

El jove Hureep dibuixà un lleu somriure burleta, es colocà bé la seva túnica brodada amb fil d'or i continuà caminant.

Deixaren enrera la sala dels altars i s'endinsaren de nou en sinuosos corredors. Al cap d'uns cinc minuts de caminada, en Hureep es girà, posà el dit índex al damunt dels seus llavis i demanà als dos furtius que s'aturessin. Ell continuà uns metres i girà una cantonada.

-Com l'has convençut? què li has promès?

-Ha estat fàcil, li he dit que si nosaltres marxàvem, ell tornaria a ser la joguina sexual del Gran Muhäl. Amb això en va tenir prou.

De sobte aparegué per on havia marxat en Hureep, caminava amb passes curtes i ràpides i el seu rostre estava desencaixat. S'acostà a als humans i els xiuxiuejà a les orelles:

-Amaguin les seves fastigoses cares blaques amb les caputxes, i no se'ls acudeixi aixecar el cap, tenim visita. Un dels guardes és a la porta fent la ronda i es dirigeix cap aquí. Caminin dues passes darrera meu, si no ho esguerren encara tenim possibilitats.

-Sergent, creu que podrà aguantar-se i caminar tot sol?

-Segur que si, reina, i si és que no pot tenir per segur que moriré lluitant.

Començàren a caminar, i poc a poc sentien unes passes que es dirigien en la seva direcció des de la cantonada.

David:

Però la foscor no el va embolcallar amb la seva manta protectora durant gaire temps. Un cop recuperada la consciència, els Kraons van netejar-li la ferida de la mà i li van fer cicatritzar a l'instant amb una tecnologia que desconeixia. Però a mida que remetia el dolor de la mossegada augmentaven els records d'aquella terrible experiència, molt més dolorosa que cap altra de les bales, ganivetades o trompades que hagués rebut mai a l'exèrcit. Una agror aspra i lacerant li pujava des de l'estómac, l'ànim de revenja i el sentiment d'humiliació i ràbia se li barrejaven dins sense que pogués fer res. En aquelles condicions el seu cap era incapaç de pensar amb claredat i poc abans que el deixessin prou temps amb si mateix per recuperar-se i posar-se a ordenar les seves idees per traçar un pla d'evasió, perquè sabia que era capaç de fugir amb tota la seva experiència, va començar el pitjor dels malsons. Locúss creia que res de pitjor li podria succeir, però s'equivocava. Era incapaç d'imaginar-se l'horror en què es convertiria la seva vida des de llavors.
***
El temps va anar passant flonjo i insondable. Locúss va perdre el compte; ja no sabia quantes hores, dies o setmanes portava en aquell cau immund. Només sabia què li esperava: després de passar unes hores a la cel·la on l'allotjaven, els Kraons li donaven uns pocs aliments per, immediatament, dur-lo de nou a la sala del Gran Mühal. Allí, aquella figura incerta que Locúss es veia incapaç de distingir, simplement perquè el cansament i el dolor constant li feien esborronar la vista, va demanar una i una altra vegada que el deixessin anar dins la màquina de cristall. I llavors es repetia l'escena constantment; les urpes l'agafaven amb firmesa, jugaven amb ell, canviant-lo de posició dins el líquid ingràvid per permetre que els tentacles li freguessin el cos i al final s'escolessin pels seus orificis. La humiliació es convertí al capdavall en indiferència punyent, perquè el dolor físic dels primers cops i l'orgull ferit van desaparèixer quan Locúss es trobà a l'altra banda d'un llindar invisible, el llindar que travessa un home quan el torment es converteix en rutina.

-MMMMMMHHHHHHH........ AAAAAAAAAHHHHHHH........... Ets un home dur, humà, un dels millors que he paladejat mai............- però Locúss ja no sentia aquella veu greu i vellutada, perquè nedava dins d'una semiinconsciència atordidora.

D'altres vegades, quan el Gran Mühal ja es trobava saciat de plaer i esgotat per l'esforç, demanava als seus homes que li apliquessin tot tipus de tortures davant la gran màquina de cristall, des d'on observava com Locúss perdia la poca dignitat que li quedava. Ja no distingia quins artilugis utilitzaven aquelles criatures, però la varietat i dimensions no feien més que empitjorar el seu estat. També li aplicaven petites descàrregues elèctriques a través d'uns cables cil·líndrics de poc diàmetre, que tant servien pels genitals, com per introduir-li per l'anus. Allò el va deixar mig mort, i els Kraons es van veure obligats a realitzar-li unes cures de primers auxilis i donar-li un descans més llarg.

No sabia quan de temps feia des d'aquella darrera experiència, però gairebé era incapaç de sentir-se el cos i de moure's quan va recuperar la consciència. Però ja li era igual. Només esperava que li apliquessin com més aviat millor la mort. Es va obrir la porta de la cel·la i va pensar que, per fi, la seva demanda havia estat escoltada. Llavors va veure una figura coneguda, el rostre del noi on havia llegit la gelosia als seus ulls. Aquest cop, però, era la màscara de l'odi la que mostrava, i d'entre la túnica tregué un ganivet. El jove s'acostà cap a Locúss fent xerricar les dents.

-Tú.... Tú, immund humà..... No mereixes...... No mereixes res.....

El jove descarregà un cop de puny al rostre de Locúss. Aquest, que s'havia mig incorporat seient a terra, va caure de nou d'esquenes, donant-se un cop amb el cap. Es va recargolar de dolor, però no es va tornar a moure. El jove li va escopir a la cara i vinclant els genolls, l'agafà pels cabells.

-Mereixes morir. Mereixes que acabi amb tu.

Per fi, Locúss feia molt que esperava aquell moment. Es veia incapaç de reaccionar, atacar al jove i fugir cames ajudeu-me. En un altre moment n'hagués estat capaç, però ara ho veia impossible. El jove li acostà el ganivet al coll i Locúss notà l'acer a la gola. Un acer fred, llis, el tust de la mort, una mort desitjada, anhelada, que se li presentava ara en aquella fulla.

Però el jove dirigí la punxa del ganivet cap a una obertura en les manilles electròniques que duia Locúss i, burxant durant un parell de minuts, va provocar un curtcircuït. Les manilles van caure a terra, seguides del dringar de l'acer. El jove va ajudar Locúss a reincorporar-se i aquest va treure forces mentre evitava sorprendre's, no fos cas que aquella emoció l'acabés d'esgotar.

No seria la única sorpresa. Quan van sortir de la cel·la, els esperava la Mestressa Espasa. Locúss la mirà amb un interrogant evident a la cara.

-Tranquil, gringo. Ara sóc jo la que et torna el favor. Ho recordes? Em vas salvar la vida fa cinc dies. Més val que no ens entretinguem amb explicacions, hem de sortir com sigui d'aquest cau infestat de Kraons...

Anselm:

Locuss, en veure's al capdamunt d'aquell artilugi deixà de revoltar-se i es quedà quiet: la por es va apoderar d'ell deixant-li tots els músculs del cos tensos i el cap va comencar a ballar-li degut a la velocitat amb la que els pensaments creuaven el seu cap. Sota seu, una gran bassa de líquid desprenia un vapor agre que va atordir-lo mes encara. Entre el gas va aparèixer una urpa enorme i horrible, de pell verd pàlid i taques marronenques. La urpa li atançà la cama i fregant-la amb el palmell començà a pujar. Amunt.

De cop, els tensors de fluxe desaparegueren i Locúss va caure submergint-se en aquell brou sòrdid, on una segona urpa li va atenallar un braç. Locuss es regirà desesperadament mentre una de les urpes insistia a seguir explorant el seu cos. Impossible. La força amb la que aquell monstre l'amarava era irrefutable. Poc a poc el pobre sergent va anar consumint-se degut a la falta d'oxigen i els seus fútils intents de fugida eren cada cop mes feixucs. Locúss notà uns tentacles que després de fregar-lo amb timidesa procediren a endinsar-se per tots els orificis del seu cos, traspassant-lo ritmicament, sense vacilar, pero ja poc importava tot, Locúss era a punt de perdre la consciència i a dures penes sentia res.

Abans de que tot es transformés en foscor, el sergent va veure entre els cristalls de l'artefacte l'hombra d'un home observant el seu turment mentre es pentinava suaument la melena curta.

Per fi una hombra negra el va enbolcallar com un mantell acollidor concedint-li el descans dels qui han patit.

Capítol 2: La llavor de l'odi

Xavi:

Una fortor extrema obligà a Locúss a despertar-se. Quan obrí els ulls, un escenari que fins ara no havia vist mai l'aterrà: una enorme estructura poligonal amb parets de cristall apareixia just davant seu. Un jove, amb les cames nues i els ulls tancats s'assentava just al costat de la màquina, a l'interior del qual, una gegantina ombra amorfa es movia lentament.
Locúss, s'adonà també, de la situació en què es trobava: Lligat de mans i peus, en forma de X, el tenien subjectat en uns barrots metàlics sobre una superfície flotant, a dos pams de terra.

Aterrit, s'adonà que estava absolutament nu.

Mirà a una banda i a una altra, i a la seva esquerra veiè l'Espasa, inconscient, igualment lligada i retinguda, però a ella, no li faltava cap peça de roba. Va poder veure com, sobre la cella dreta, un trau poderós no havia cicatritzat encara i unes gotes de sang li regalimaven galta avall.
Sense èxit, provà de fer força amb les mans intentant deslligar-se d'aquelles cadenes metàliques, però tans sols aconseguí despertar el dolor de la mossegada del kraó.

-AAAAAAAAAHHHH.......-Una veu profunda i serpentina arribà a les orelles de Locúss. Provenia de l'interior de la màquina de cristall.
El noi que seia al costat d'aquella construcció s'aixecà, es girà de cara la màquina i deixà caure la túnica al terra, deixant el seu cos al descobert.

- NOOOOOOOOOO.... tu no......

El noi va recollir la peça de roba, i tornà a vestir-se. Tot seguit fèu una reverència, i es girà de cara els presoners.. Ficant-se una mà a la butxaca de la túnica, el jove en va treure un petit artilugi, i tot seguit, apuntà en direcció a Locúss. Aquest, immediatement, notà com la seva X flotant començava a lliscar cap a la màquina de cristall.

- AIXÍIIII.... més a prop... el vull més a prop....

Locús comença a agitar-se violentament, gairebé destrossant-se canells i tormells.
Ja era davant de la màquina. Nu, absolutament vulnerable, absolutament humiliat i espantat. Va veure la cara del noi, un humà que el mirava amb cara enfadosa, amb uns ulls que ja havia vist en altres dones: els ulls de la gelosia.

Marc:

-Un moment! això no és cosa seva Locúss! -la veu de la Mestressa sonà d'uns metres enrera- Deixi que els meus homes se n'ocupin!

-Que et passa reina, és que tens por que descobreixi alguna cosa lletja? - sense fer cas de les ordres, Locúss apartà amb un moviment ràpid la roba que cobria la cara de l'encaputxat i descobrí una cara violeta d'ulls grocs que el mirava amb odi. En un atac felí aquell ésser li clavà una queixalada a la mà a en Locúss que, instintivament, va fer un un gir de canell que trencà el coll de la criatura.

-Només el volia prevenir que els Kraons mosseguen molt fort quan es senten acorralats... però veig que li agrada experimentar noves sensacions.-La mestressa somrigué i féu un moviment als seus homes perquè s'emportéssin al Kraó.

Locúss s'incorporà i es dirigí cap a l'Espasa que encara tenia un lleu somriure als llavis.

-Espero que aquesta bestiola no m'hagi encomanat res... Per cert no pensava que una persona tan important com tu a l'exèrcit sortís a camp obert a combatre, creia que et quedaries al teu palauet de somni, com fan tots els militars superiors. -feu sorneguerament.

-Encara hi ha moltes coses que no sap de mi, sergent.- La seva cara canvià en un segon. Un reflex vermell creuà els ulls de la mestressa. De cop desenfundà la seva espasa i empentà a en Locúss amb força. Amb un moviment de la seva arma rebutjà una llança vermella que es dirigia cap a ells i cridà - Kraoons!!

Tots els homes es posaren a cobert i es començaren a sentir udols i crits de dolor. El cel estava ple de llances vermelles que queien vers el grup de resistents.

-No us agrupeu! serem un blanc massa fàcil per les seves llances! disperseu-vos! - L'Espasa cridava ordres als seus soldats.

En Locúss encara a terra després de l'empenta de la mestressa, es posà de bocaterrosa i començà a reptar en la direcció d'on provenien els projectils. Es notava que estava en el seu mitjà, era un home fet per allò, l'adrenalina corria pel seu cos donant-li aquella sensació que tant li agradava. Tenia un objectiu, acabar amb l'enemic, fos quin fos i sortir-ne viu.

Les llances lluminoses kraones queien prop seu, però cada vegada amb menys quantitat. S'aturà uns segons i mirà al seu voltant, a uns deu metres veié un cos que amb destresa, es movia com ell, reptant entre els arbustos. Es tractava de la Mestressa Espasa, que amb un moviment amb l'índex l'indicava on eren els enemics. Locúss aixecà el polze. Alçà lleument el cap, de nou, i pogué distingir com a pocs metres a la seva esquerra quatre Kraons carregats de llances continuaven llançant els projectils cap als homes de l'exèrcit que restaven atrapats en aquell tros de jungla. Continuà arrossegant-se fins que es va situar un metres darrera d'ells. Encara adolorit per la ferida del seu braç, prengué una pedra del tamany d'una taronja i s'acostà als violetes, que distrets amb les llances, no havien notat la seva presència. Quan es disposava a atacar al primer dels quatre amb la seva pedra, un raig vermell passà xiulant per davant dels seus ulls. Es llençà a terra i sense donar-li temps reaccionar, va notar com queien damunt seu tres cossos que l'impedien moure's.

-Guss a him! Guss a him!* (el tenim! el tenim!)- cridaven.

-Muhäl a guss prizal!* (en Muhal ens donarà un premi!)

En Locúss intentava amb totes les seves forces escapolir-se, però tenia el braç massa dèbil, i les forces l'abandonaven. Abans de perdre el coneixement encara pogué sentir més crits, incomprensibles per ell:

-Guss a hers mitu! Guss a hers mitu!* (la tenim a ella també! la tenim a ella també!)