Xavier:
Finalment, mogut per l'instint de supervivència, en Locúss engegà a córrer. Sentia els brams de l'ós panda descomunal, i els xiscles histèrics que sortien del petit monstre que duia penjat al coll.Els esbarzers li rossegaren la cara i les branques més baixes espategaven arreu del seu cos, però, poc després, defallit pel terror, s'adonà que era impossible fugir. Ja no veia cap tipus de sortida: les lianes, els troncs dels arbres i totes les plantes i arbusts l'envoltaven com el fons d'un pou vegetal.Així que es tornà a girar, per enfrontar-se a la bèstia. Sense adonar-se, va buscar sota la bota esquerra, per treure'n un matxet d'acer inoxidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada