David:
Instintivament, el sergent va dur-se la mà dreta a la cintura, però només hi va trobar la funda del matxet buida. Mentre dormia se li devia haver caigut i ara només disposava dels seus instints per fugir en el moment de màxim perill. Però aquella criatura no semblava amb prou forces com per aixecar-se i llençar-se-li al damunt. En comptes d'això va exhalar un crit estertori, una mena de ranera barrejada amb avís de perill que li va glaçar la sang. El crit va ressonar per tota la jungla, obrint-se pas entre l'espessa vegetació. Després va deixar-se anar, definitivament inert per l'arribada de la mort.
El temps semblava haver-se aturat i els sorolls d'ocells i altres bèsties aturar-se. Llavors, un lleuger tremolor va començar a acostar-se des del racó més indòmit d'aquella terra. Un tremolor que anava en augment i s'acostava fins on era el sergent que, incapaç de reaccionar, atuït per les febres dels darrers dies i el descobriment d'aquelles criatures, no podia ni pensar. Només esperava, esperava a descobrir quin nou horror estava a punt d'ensopegar. Llavors, el so es va fer més real, més corpori, i va veure una hombra rera la boscúria que s'agitava pel fregament d'un cos enorme a la seva esquerra.