David:
Locúss se'l va mirar amb un gest de contrarietat. Quan l'avioneta de l'exèrcit dels Estats Units s'havia estavellat enmig del vol, no havia calculat que es trobés tan lluny del seu objectiu. I, fins i tot, sabent on es trobava, no sabia què pensar d'aquelles estranyes criatures i de l'espadatxí. El cert és que el seu país, aïllat des del 2028 de la resta del món, havia oblidat Nova Amèrica i els seus problemes des de feia molt de temps.
-Quin collons de criatura és aquesta?- va dir mentre prenia la cantimplora que l'espadatxí li oferia i bevia sorollosament un bon glop.
-Kraons, güero, si em permeteu l'expressió. Sou nordamericà, oi? I pel que veig, dels pocs que s'aventura fora del seu país. Suposo que treballeu per al seu exèrcit i entenc, doncs, que sou un condemnat. Algun crim haureu comès per a formar part del "gloriós cos de defensa".
Així es referien els seus superiors a l'exèrcit de cara a l'opinió pública. De tota manera, aquell home no li agradava. Va llençar-li una ullada, maleïnt-li els ossos.
-Molt bé, si vols que ens presentem abans m'hauràs de dir qui carall ets i què collons passa aquí. Mai havia vist una bèstia tan lletja com aquesta- va dir mentre colpejava amb el peu el cadàver del monstre mort.
Una història escrita a vuit mans per els components de Trashmovies. No hi ha una història prefixada, cadascú pot canviar la història tant com vulgui i crear els personatges que vulgui. Creat per: Anselm Solsona, David Madueño, Marc Zulet i Xavier Salumeau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada