TrashTale: Savage Life

David:

Quan Locúss i els 200 valents que l'acompanyaven arribaren a la planúria àrida que s'estenia als peus del volcà Ketah', els primers rajos de l'albada s'alçaven tan tímidament que el fulgor de la lluna plena encara assenyalava el camí de les passes que els havien de dur a una mort segura. Serrant les dents, amb la sang calenta colpejant-lis les temples i les espases apunt, ben sucades en berinina, només pensaven en matar tants kraons com puguessin abans de caure abatuts, i per això avançaven en silenci i si deien alguna cosa, ho feien xiuxiuejant, perdent-se les seves paraules de suport i ànims enmig del cric crac habitual dels grills, el xerricar de les aus nocturnes, el ventijol acaronant les branques de la vegetació que els cobria i els ajudava a passar desapercebuts. Locúss estava disposat a no perdre el factor sorpresa, així que va organitzar el petit exèrcit en unitats encapçalades per homes de la seva confiança que controlessin en tot moment els moviments de tothom. Poques van ser les branques cruixides; tots ells avançaven amb la mateixa concentració sorruda, com si fossin un sol home.

Però en camp obert, en aquell terreny àrid i fosc que en altre temps fou l'escenari dels rius de lava d'aquell gegant somort que s'alçava cap als cels, Locúss avançà tranquil·lament, amb el pit inflat i el cap ben alt, encara que els guardes que feien vigia en el punt de control que donava accés a les instal·lacions kraones de Ketah' l'observessin.

-Luk a him! Crezi a him!(Mira aquest! Deu ser boig!)- li digué un dels guàrdies a l'altre, que mig dormia damunt una cadira.

-Jumani rebelu is a him. Seitu yuss, mach da oxigin planiti. (És un humà rebel. Ja t'ho vaig dir, massa oxigen en aquest planeta)-respongué somrient.

Però l'oxigen no havia fet embogir Locúss. Avançava empès per la llavor de l'odi que el mateix Gran Muhäl s'havia encarregat de plantar dins seu. La seva mirada embogida, la seva passa ferma, va posar en alerta els guardes.

-Stopiti vus! (Atura't!)

Llavors, darrera seu, d'entre l'espessor de la boscúria circumdant, van sorgir els 200 homes que l'acompanyaven. Els guàrdies, en veure els atacants, arrencaren a córrer cap a l'entrada del volcà. Locúss s'aturà davant del punt de control. Apolonio Santafé i Tyrone Payne Trator se li acostaren.

-Ataquem?-li digué amb parquedat Apolonio.

-No encara. Gaudim una mica més de la sorpresa i el desconcert que acabem de provocar. No et preocupis, no tardaran gaire en tornar.

Locúss no estava equivocat. Una columna de kraons armats fins les dents van posar-se en marxa i quan s'obriren les portes que donaven accés al volcà, els homes de Locúss van tenir el primer calfred que els recorregué l'espinada: una gernació de bèsties liles, gairebé doblant-los en nombre, es repartiren per la resta de la planúria. Al capdavant hi anava un kraó molt més alt i de pell més fosca, muntat en un Ossanda. S'aturà a pocs metres, baixant de la bèstia amb un posat altiu. Locúss creuà els braços damunt el pit, esbossant un somriure ple de menyspreu.

-Veuerem què ens ha de dir el llepaculs del Gran Muhäl.

-Home, no està malament, és ben plantat...-digué en Tyrone amb veu imperceptible, després que Apolonio li llencés una mirada d'incomprensió.

El kraó s'acostà cap a Locúss, Apolonio i Tyrone, però mantenint una certa distància. Estaven a punt de començar les negociacions.

-El Gran Muhäl m'envia per donar-te records, humà, dir-te que si us rendiu pensa perdonar-te la vida per posar-te al seu costat del tron i donar-te una vida llarga i regalada. Si no ho acceptes, moriràs de forma terrible, de la mateixa manera que aquests escarabats, aquesta porqueria d'éssers que poblen el planeta Terra.

Locúss s'irrità tot recordant el suplici pel que passà en mans del Gran Muhäl, però de moment no perdé els nervis.

-I amb qui tinc el plaer de parlar?-respongué.

-M'anomenen Forat Negre, doncs disposo d'un poder que aviat coneixereu. Però abans voldria saber la teva resposta: què dius? Vols servir al meu senyor una vegada aquest aconsegueixi la victòria total i el control de la Nova Amèrica?

Locúss alçà el braç dret, extès verticalment davant els seus ulls, i del puny tancat alçà el dit índex.

-Munta't aquí i balla amb el teu forat negre.

Com a resposta, Forat Negre es tregué la capa que el cobria, restant despullat. Tancant els ulls i concentrant-se, començà a encongir el seu estómac. Locúss, Apolonio i Tyrone no podien creure el que veien: com si un aspirador el xuclés, Forat Negre es començava a replegar literalment cap a un lloc inconcret del seu estómac. Paulatinament li desaparegueren els braços, les mans, el cap. Només restà el cul i les cames, que desaparegueren en l'interior de....

-L'anus! Està desapareixent dins del seu anus, replegant-se com si es dongués la volta com un mitjó!-digué Apolonio.

-Mmmm, és un paio molt creatiu-respongué Tyrone.

Locúss, alerta, veié que el forat per on havia desaparegut el kraó, també desapareixia. Llavors, la inquietud es desvetllà entre els homes de l'Exèrcit de l'Espasa en forma de morts: algú o alguna cosa invisible començava a repartir cops i urpades entre els pobres desconcertats.

-Vigileu! Pareu atenció amb tots els vostres sentits: ara, Forat Negre és invisible!-cridà un exaltat Locúss.