La primera part de l'enginyós i mortal pla de Mandalupe havia arribat a bon port. Els seus mutants, encapçalats per Mura, es dirigien camí de la sala de control on havien de desactivar els detonadors de pressió que l'arrauxat d'en Locúss desconeixia. Ells per la seva part es dirigien, guiats per un dels magnes sacerdots a la cambra sagrada del Gran Muhäl.
El grup caminava per l'interior de les sales del volcà, l'encapçalaven Sayago i el sacerdot, anomenat Kuktagá, als que seguien Eriberto, cobert amb la disfressa d'oficial kraó, i Malabastre l'altre mutant, mà dreta de de Mandalupe, escortant la Mestressa Espasa pretesament enmanillada. Arribaren finalment a una gran sala de parets prismodes, que creaven uns jocs de llums irreals molt agradables. En Kuktagà els manà que s'aturéssin:
-Sayago, has complert la teva part del tracte, ens has retornat la Mestressa Espasa. Haviem aconseguit atrapar-la pels nostres pròpis mitjans, però com has pogut comprovar l'estultícia no és patrimoni exclusiu dels humans, i la vam deixar escapar. Ara que tenim al seu cap aquest reducte d'insurgents inútils no seran cap dificultats per la nostra definitiva expansió per Nova Amèrica, que serà el primer pas cap a la conquesta del planeta. El temps de Nova Kraonia s'acosta!
-Si molt bé tot és molt bonic, però que hi ha de la vostra part del tracte?
-Hourg, hourg hourg! -el sacerdot reia movent la seva papada amunt i avall- Si hi hagués més humans com tu la conquesta del planeta seria tan fàcil com segregar "slumbrega", hourg, hourg, hourg... Tranquil, el Gran Muhäl et vol entregar el teu premi personalment.
-I què hauré de fer banyar-me a la seva pudenta peixera?
-No siguis tan poc respectuós amb qui té la teva vida a les seves mans. Us podriem executar ara mateix als dos i no passaria res, de fet aquest era el meu desig, però el nostre Godatchi vol que sigueu presents en el seu adveniment. I ara calleu esteu a punt de presenciar l'encarnació definitiva del Totpoderós Godatchi Biganda Muhäl. Sentiu-vos afortunats.
En Kuktagà feu mitja volta i es dirigí cap a una de les parets, donà tres cops i els prismoides es separaren, deixant a la vista una fastuosa sala iluminada amb una llum blanca que semblava sortir de les propies parets, completament recobertes de diamants, rubins i maragdes del tamany de punys. Garirebé imperceptiblement Eriberto va deixar anar un "prepareu-vos" a tots els rebels.
A les afores del volcà els valents de l'Espasa Solitaria encapçalats per Locúss el Killkraó, rebien l'atac violent i invisible del Forat Negre. Els homes aguantaven les posicions com podien, però cada cop hi havia més ferits.
-Valientes! Ataqueu als altres fastigosos! deixeu-me aquest forat del cul per mi! El sodomitzaré fins que demani clemència! -En Locúss animà als seus homes, que empesos per les seves paraules arrencaren en massa, amb crits histèrics, cap a la columna kraona, que sense esperar aquella resposta es trobava mb la guàrdia baixa.
-Santafé! Destruïu-los! Tyrone! et necessito, vine al meu costat!- Just en aquell moment en Locúss notà una urpada a l'alçada del seu ventre, que el féu sagnar lleument. Això li va servir, però per adonar-se que un punt negre es movia d'un cosat a l'altre. El Forat Negre no era del tot invisible! el seu anus continuava sent perfectament opac i amb esforç es podia seguir el seu moviment.
-Tyrone! veus el mateix que jo!
-Si, Locúss, un deliciós anus flotant pels aires! Deixam-ho a mi, sóc un expert seguint culs esquívols.
-Ty! creus que recordaras l'atac combinat que fèiem en els partits de futbol americà a la universitat?
-Per qui m'has pres, mai oblidaria el nostre atac. Tu a la dreta i jo a l'esquerra, vinga!
Els dos homes arrencaren a córrer uns metres i s'aturaren de cop.
-És allà! ara!
Es posaren a córrer en paral·lel en direcció a la taca negra que es dirigia cap a ells. Mentre corrien en Tyrone desenvainà el seu llarg matxet, i en Locúss prengué la seva espasa.
-Touchdown!- Cridàren els dos sincronitzadament. A l'instant creuaren les seves armes com si fóssin tisores i amb un poderós moviment dels seus muscolosos braços van tallar l'aire. Del no res una font de líquid lilós començà a brollar de forma incontrolada, a l'hora que apareixia al damunt de la terra el cos seccionat per la meitat del kraó invisible.
-Si hi ha algun científic a la zona que vingui, podrà ANALitzar un forat negre, hi, hi, hi- rigué en Tyrone.
-Quins temps aquells Tyrone, quants placatges vam fer amb aquesta tècnica, eh?
Sense temps per perdre els dos homes es giràren en direcció als altres combatents. Un núvol de pols, però, els impedia veure què passava. El sò dels metalls i de les toledanes ceràmiques, surava per damunt de tota aquella polseguera, fins que de cop es féu el silenci. Tyrone i Locúss es dirigiren cap allà ràpidament. La pols s'esvaï i aparegué Apolonio Santafé cobert de sang kraona i situat al capdemunt d'una pila de cossos porpres, mutilats i desfigurats. La resta d'homes amb un genoll a terra i amb el cap damunt l'empunyadura de la seva espasa, l'encerclaven i donàven les gràcies per seguir vius.
-Semblen un grup de pagesots malgirbats, però amb el meu entrenament són el grup de pagesots malgirbats més malparits i mortals d'aquest pútrid país. -deixà anar en Santafé en veure aparèixer Locúss i Tyrone. -Ni una sola baixa!
-Muy bien Valientes! Arriba nuestros cojones! Recuperem la mestressa i acabem amb aquests animals immunds!
La companyia, inconscient, començà a avançar sense pressa en direcció a la mort. Locúss desconeixia la presència dels detonadors de pressió i en la seva ment encegada per la ràbia només hi havia un objectiu exterminar l'ésser que l'havia violat i torturat fins a la extenuació.
Mura, la mutant encarregada de desactivar els detonadors es trobava amb els seus quatre homes a pocs metres de l'accés de la sala de control unificada del volcà. Esperava el moment just per accedir-hi, però era conscient que el temps jugava en la seva contra. Sabia que com més temps trigués a acomplir el seu objectiu, més probabilitats hi hauria que en Locúss i els seus dos-cents valents de l'Espasa Solitaria morissin esquarterats per les explosions magnètiques dels detonadors.
No volia fer un pas en fals però preocupada pel temps, es decidí a actuar. Dividí el seu grup en dos i es colocaren dos a cada banda de la porta d'entrada de la sala. Ella es posa al vell mig de la porta i cridà les úniques paraules kraones que coneixia:
-Guss a him! Gussa a him!
Per sota de la túnica que l'amagava, d'esenvainà els seus sabres i es preparà per actuar tan ràpid com li ho permetéssin els seus quatre braços. La porta s'obrí. i un kraó d'uns dos metres aparegué:
-Whattu falattu!* (Què crideu!)
Fou l'únic que va poder dir, perquè en unes dècimes de segon un sabre li havia trabessat la gargamella i un altre li havia seccionat l'estómac en dos. Caigué com un tros de carn, inert. Els cinc mutants accediren a l'avantsala sigilosament. Una paret transparent els permetia veure l'interior de la sala de control. Dos kraons seien en cadires i controlaven pantalles de seguretat. Dos més armats fins a les dents els custodiaven.
Havien avançat només uns metres quan des de la llunyania, una veu els demanava a crits que s'aturessin.
-Esfereu! Sfereu! No avanfeu me'! Locúss 'ill de futa, esfera!
En Locúss extranyat aixecà la mà per aturar el grup i es girà per corroborar la seva sospita. En Juanito sortia d'entre la jungla corrent com posseït i movent les seves pelleringues mutants a manera d'unes ales feia uns salts que el permetien planar per l'aire, en vol gallinaci, durant uns quants metres.
-I ara què vol aquest? Apolonio continueu, quan arribeu a l'alçada d'aquelles pedres atureu-vos, haurem de preparar l'assalt a la porta pincipal i no podem perdre més temps, jo em quedaré a veure què vol aquest tarat.
Mura i els seus homes tiraren pel dret. Amb el màxim d'estrèpit i aprofitant el factor sorpresa, rebentaren la paret de vidre i accediren a la sala de control. Dos dels seus homes es llençaren mortlament cap als kraons dels comandaments i ella i els altres dos atacaren per l'esquena els enromes guardians kraons que em prou feina havien tingut temps de desenvainar les seves espases curtes.
-Locú! inútil! que s'esferin! van cap a la mort fegura!- amb un últim vol en Juanito es posà a l'alçada d'on es trobava Locúss.
Aquest acompanyat per Tyrone i dos homes més no entenia de què parlava.
-Què passa el teu cul vol més guerra!
En Juanito només vestia un bolquer que havia sigut de color blanc, i que ara era ple de taques vermelles.
-Hi ha detona'ors manètis per tot el camp! -En Juanito suat fins extrems mai vistos fins i tot per ell intentava recuperar la respiració.
Però només amb aquelles paraules el Killkraó en va tenir prou. Es girà en direcció als seus homes.
La sala de control era plena de sang, la lila es barrejava amb la vermella. Mura lluitava com una fera amb un dels guardes, els seus quatre braços li permetien moviments imparables i en pocs minuts pogué reduir el seu contrincant. Quan se'l tragué del damunt, veié a dos dels seus mutants esquarterats i a dos kraons morts, asseguts amb el cap damunt de la taula de control. Els altres tres mutants desempellegats ja de la seva disfressa kraona, intentaven acabar amb l'últim dels violetes que defensava les escomeses amb una habilitat extrema. Mura amb un salt es plantà davant del kraó. L'atacà amb una violència extrema i acabà amb ell en pocs segons.
-Molt bé nois cada segon és or! Ara només ens queda saber quin de tots aquest maleïts botons és el que desactiva el cullons de detonadors.
En girar-se, un resplendor, seguit d'un zumzeig breu però intens, el llençà a terra. Veié unes ombres que saltaven pels aires, i després el silenci.
Locúss, Tyrone i Juanito s'aixecaren del terra i correren cap al lloc de l'explosió. En arribar-hi l'espectacle era terrorífic. Membres de tot tipus sembraven el terra rocós de la zona i els laments i malediccions apareixien entre els supervivents.
